miércoles, 25 de abril de 2012

Valoració de les meves pràctiques

Fa ja 2 mesos que faig de practicant en el meu centre de preescolar. Estan passant molt ràpidament, però això no afecta al fet de que he après molt amb poc temps i de que estic entusiasmada en aprendre encara moltes coses més.

Aquestes pràctiques m'han ajudat adonar-me d'aquelles estratègies, actituds pròpies que són molt enriquidores i positives pels infants, i d'aquelles que me manquen o he de millorar.

La relació i els llaços que he establert amb els infants m'enriqueixen cada dia més. Amb aquestes pràctiques m'estic adonant de la quantitat de coses que podes aprendre d'un infant tant petit i de tot els sentiments i sensacions que et poden aportar. El fet de ser reconegut pels infants, que t'involucrin en les seves activitats, que et cerquin, que diguin el teu nom... Veure l'evolució diaria, els seus progressos en distintes àreas: llenguatge, motor... Fan que tingui cada dia més clar que tinc moltes ganes d'acabar aquesta carrera i de ser mestre d'una aula.

Per una altra, en relació amb la meva tutora d'aula , ella m'ha servit com model per saber com he d'actuar amb els infants: les distintes estratègies que d'utilitzar per entendre més als infants, per saber que he de fer i com quan un infant ha realitzat una acció negativa, etc.
 A més, m'ha donat la possibilitat de realitzar algunes activitats en el qual jo passava a tenir el "rol de mestre" perquè els infants em puguessin valorar més i jo puguessi desenvolupar les meves capacitats i coneixements.

Finalment, aquestes pràctiques també tenen la seva part negativa com és el fet de que és una feina que esgota físicament i  mentalment i que és una feina en la qual es dificil trobar a companys de feina amb les teves mateixes idees i que te donin un suport a l'hora de realitzar diferents pràctiques i això pot causar desmotivació.

En definitiva, valoro les meves pràctiques com positives i estic molt contenta de tot el bagatge que he obtingut.

miércoles, 18 de abril de 2012

REFLEXIÓ I SUPORT VISUAL DE LA BONA PRÀCTICA


REFLEXIÓ SOBRE LA BONA PRÀCTICA

La bona pràctica que he elegit ha sigut La Presentació i el Bon dia perquè és una activitat que realitzem diàriament amb un sentit rutinari positiu, ja que tant els infants com les professores (professora, auxiliars/practicants) es troben entusiasmats i amb ganes de fer aquesta pràctica, moltes vegades la voldrien allargar més però degut a les rutines marcades al centre, es difícil poder fer-ho.

Durant aquesta activitat, els infants es saluden entre ells, estrenyen els llaços entre iguals i amb la professora, es reconeixen i són reconeguts davant la classe, utilitzen el diàleg per poder comunicar-se, donen la seva opinió, fan accions d’elegir, comenten esdeveniments, etc. Per totes aquestes accions i moltes més, penso que aquesta activitat és necessària a qualsevol escoleta, perquè a partir d’una activitat tant senzilla és poden obtenir molts beneficis pels infants i es pot aprendre d’una forma molt bàsica i divertida.

A més, em va sorprendre molt quant a una de les classes de Reflexió i Innovació ens vàrem agrupar per practicants de distintes escoletes i vàrem comentar el dia a dia al nostre centre, que algunes companyes comentessin que no es realitzava aquesta pràctica o que es realitzava de forma molt ràpida i sense donar massa importància, ja que creia que era una activitat que era habitual i que estava molt fiançada en tots els centres degut a la seva importancia.

Per un altre motiu per el qual he elegit aquesta bona pràctica, es per el fet de que amb aquesta bona pràctica participo de forma activa i de vegades agafo el rol de professora (és a dir, faig l’activitat tota sola amb els infants sense ajuda de la mestra) Aquest fet m’ha ajudat a donar-me conta de la importància de l’activitat i del rol que ha de tenir la mestra per dur a terme aquesta activitat. El rol de la mestra ha de ser el d’una persona que motivi als infants, que els animi a participar, que els doni un suport, que els escolti i que els doni un moment per ser reconeguts davant els altres. A la mateixa vegada, ha de tenir una actitud pausada per transmetre una seguretat als nins de l’aula.


DOCUMENTACIÓ DE LA BONA PRÀCTICA






sábado, 14 de abril de 2012

BONES PRÀCTIQUES DEL CENTRE

      1.Descriu la bona pràctica i posa-li un títol.
“Presentació i bon dia”.

Aquesta bona pràctica consisteix en saludar mitjançant cançons a tots els companys que han assistit a classe i després, a partir del plafó d’assistència i de les fotografies dels infants de l’aula, observar, seleccionar i penjar les fotografies dels nins que han assistit al centre.

       2. Amb quins infants es fa (edat)? A quin espai? A quin moment de la jornada?
Es realitza amb els infants d’entre 1-2 anys: “L’Aula de les Mirades”.
Aquesta activitat es duu a terme a les 9:30h del matí, quan tots els infants han d’esser a l’aula ja que finalitza “la escoleta matinera” (servei assistencial).
Es realitza en un racó de l’aula on es troba una estora i on des d’allà els infants poden veure còmodament el plafó amb les fotografies dels infants de l’aula.


       3.En cas d’estar descrivint una bona pràctica d’aula, quines són les característiques del grup d’infants? Hi ha alumnes preferits? Algun alumne passa desapercebut o no té prou atenció?
Les característiques dels infants que formen part de L’Aula de les Mirades són molt diferents, hi ha infants més tranquils i introvertits, i altres molt moguts, extravertits, participatius, etc.
Penso que no hi ha alumnes preferits, s’intenta estimular a tots els infants per igual, però es veritat que en alguns moments la mestra d’aula intenta interaccionar més amb aquells infants més extravertits perquè l’activitat es pugui seguint dur a terme.  Alguns alumnes que passen més desapercebuts són aquells menys introvertits i poc participatius, que de vegades ignoren l’activitat.


     4.Quins objectius persegueix? Quin tipus d’aprenentatge promou?
-          Fomentar el llenguatge entre els infants i la tutora, com a eina essencial per la comunicació en aquests edats.
-          Identificació del concepte d’identitat pròpia i la identitat del grup de l’aula.
-          Identificació dels sentiments, emocions i aprendre a exterioritzar-los amb la resta de companys i amb la tutora de l’aula.
-          Utilitzar diferents formes de representació i expressió: cançons, suports visuals... per fomentar la comunicació dins l’aula.

Promou un aprenentatge grupal, en el que tots els infants formen part d’un mateix grup però que cadascú té unes característiques que els diferencien dels altres.


      5.Quines àrees s’estan treballant?
-          Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal.
-          Àrea de llenguatge, comunicació i representació.


6. Quins són els fonaments, les concepcions o els principis que fonamenten aquesta pràctica?
Freire: “L’educació és diàleg”.
Sócrates: “Dialèctica oral”


7. La pràctica et suggereix algun interrogant, dilema o dubte?
El fet de que aquesta bona pràctica, en alguns moments sigui desvaloritzada, forçada o menys preada quan succeeixen problemes per ajustar els temps a l’aula.


8.N’està satisfet el centre? I la mestra? Per què?
És una pràctica que es realitza diàriament (amb més o menys llargària depenent d’altres factors: manca de temps, necessitat de passar a una altra activitat...) i que tant la mestra de l’aula com els infants valoren, degut a que és un moment molt significatiu on destaca el diàleg entre els infants, afloren els sentiments, emocions, pensaments i fa que el grup de classe s’uneixi més, i que cada infant individualment es senti valorat i reconegut.


       9. Quin valor té en el centre?
Té un valor important ja que s’estimula el llenguatge de forma amena , una eina necessària per comunicar-nos diàriament.


       10. Quines practiques no existeixen al centre, tot i ser molt valuoses?
-          Pràctiques manipulatives amb material natural (aliments).
-          Sortides escolars: al mercat, al parc, al barri...
-          Descobriment de la natura.


11. Confeccionau un llistat de pràctiques absents.
-          Manipular sensorialment aliments com les fruites.
-          Descobrir la natura sensorialment: un exemple seria dur a classe cucs de seda i que els nins els puguin mirar, tocar...
-          Sortir al mercat de la barriada.
-          Treballar mitjançant racons, ambients.


12. La tutora és conscient de l’existència d’alumnes invisibles? Com ho explica? Com t’ho expliques tu?
La professora és conscient de les diferències entre els infants: el fet de que hi hagi infants amb nee, infants introvertits, infants extravertits. Els intenta integrar dins el grup de classe i intenta adaptar les activitats segons les seves necessitats.


            13.Confecciona un llistat amb els aspectes bàsics que ha tenir una bona pràctica i plasma-ho gràficament a mode de taula o mapa conceptual.
PLUJA D’IDEESà FONAMENTACIÓ TEÒRICA à Objectius i Continguts de la pràctica  à Recursos Necessaris per dur a terme la pràctica à Formació i Disposició del Professorat à Tenir en compte el nivell evolutiu, les necessitats i preferències de  l’alumnat à Dur a terme la pràctica à Avaluació i possibles millores à Reflexionar sobre la pràctica.

martes, 27 de marzo de 2012

EXPERIÈNCIES I PROPOSTES 0-3 ANYS


1    
      1.   Juguem amb magranes”: http://www.xtec.es/~ccols/intercan/cucafera/cucafera.htm

Aquest projecte és un dels que més m’han agradat per la seva senzilla però a la vegada multitud de coneixements que pot oferir. Crec que no hi ha millor forma de que els nins experimentin sensorialment que amb materials naturals propers als nins, com poden ser les fruites.

La magrana és una fruita amb multitud de possibilitats i és una font d’estímuls pels infants. Aquest tipus de material ens ofereix ventall de possibilitats: observar el color (vista), palpar l’aliment (sentit del tacte), desgranar els seus fruits (motricitat fina) que són humits i freds(tacte, sensacions), tastar la fruita que pot ser nova pels infants i els pot donar nova informació sobre sabors, textura... (gust)

A més de donar-nos informació majoritàriament gustativa, pot produir plaer pel fet de que es poden manipular mitjançant les distintes parts del nostre cos mans, peus pressionant-les, aixafant-les, descobrint que treuen suc i que taquen... Una fruita pot es pot transformar en una multitud de sensacions distintes.


2      2.   “La llum”: http://www.xtec.es/~ccols/elements/llum/llum.htm

Crec que és un projecte molt innovador i poc utilitzat amb els infants d’aquestes edats (0-3 anys).  La llum i l’ombra són conceptes molt abstractes i complexes per ser explicats a infants d’aquestes edats, però hi ha un sense fi de possibilitats d’utilitzar materials perquè aprenguin aquest concepte de forma pràctica i divertida.

Amb llanternes, projectors de diapositives i un llençol, o fins i tot creant fanalets els nins poden gaudir i fer distints jocs: fer una historia amb titelles, mirar la seva ombra i dibuixar-la, etc. Pot despertar en els infants la curiositat per observar i qüestionar com funcionen elements simples que ens envolten diàriament, poden iniciar el pensament científic (opinar, observar, qüestionar, predecir, experimentar, hipòtesis, arribar a conclusions…) i descobrir distints tipus de fonts de llum i les seves característiques.


 3.      “La festa de la tardor”: http://www.xtec.es/~ccols/intercan/martorell/menuestels.htm

Em sembla un projecte molt original i complex. A partir d’un tema molt simple, com és una estació de l’any: “la tardor”, es poden realitzar un sense fi d’activitats variades que estimulen als infants i els fan aprendre multitud de coses noves d’una forma engrescadora.

Amb els materials naturals: castanyes, avellanes, fulles, pinyes, les pomes, el raïm i un llarg etcètera els nins poden obtenir multitud d’informació a partir dels seus sentits: apreciar el color, comprovar la textura, comprovar el seu olor, el seu sabor... A més poden anar una passa més enllà i començar a tenir actituds científiques: fent-se preguntes, fent hipòtesis, deduccions, tren conclusions...

sábado, 17 de marzo de 2012

ELABORACIÓ D'UN DAFO DEL CENTRE I DE L'AULA


ELABORACIÓ DAFO DE CENTRE

FORTALESES
OPORTUNITATS
  1. Resultats d’aprenentatge assolits
  2. Responsabilitat i cooperació
  3. Grau d’autonomia assolida
  4. Sensibilització multicultural i pluringüística
  5. Gestió de les emocions a l’aula
  6. Implicació de la resolució de conflictes a l’aula
  7. Traspàs eficient de la informació
  8. Implicació de les persones en nous projectes
  9. Coordinació entre el personal no docent
  10. Coordinació equips docents
  11. Participació en l’elaboració de projectes i plans de centres
  12. Potenciació del treball en equip del professorat
  13. Definició i bona difusió de normes clares
  14. Tutoria individualitzada










  1. Infraestructura moderna
  2. Famílies multiculturals
  3. Barriada escoleta





L’ELABORACIÓ D’UN DAFO D’AULA:

FORTALESES
OPORTUNITATS
  1. Resultats d’aprenentatge assolits
  2. Grau d’autonomia assolida
  3. Sensibilització multicultural i pluringüística
  4. Traspàs eficient de la informació
  5. Definició i bona difusió de normes clares
  6. Implicació de la resolució de conflictes a l’aula
  7. Tutoria individualitzada
  8. Coordinació equips docents
  9. Participació en l’elaboració de projectes i plans de centres
  10. Implicació de les persones en nous projectes












1.Infraestructura moderna
2.Famílies multiculturals
3.Barriada escoleta




lunes, 5 de marzo de 2012

DOSSIER 2


UNA JORNADA A L’ESCOLETA

Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.
A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

1.      Què fan els infants en un dia típic?

HORARI
DE DILLUNS A DIVENDRES
7.30H A 9.30H
Servei assistencial. Arribada i acollida dels infants.
9.30H A 10H
Treball inicial dins les aules. Trobada del grup. Ritual d’entrada i moment de xerrada col·lectiva. Joc lliure i activitats educatives dirigides.
10H A 10.15H
Berenar.
10.15H A 11.15H
Pati. Activitats exteriors. Jocs
11.15H A 12H
Activitats programades dins l’aula. Tallers. Activitats individuals.
12H A 12.15H
Hàbits de neteja.
12.15H A 13.15H
Dinar.
13.15H A 15H
Migdiada. Dormir.
15H
Despertar i neteja personal.
15H A 16H
Joc lliure.
16H A 16.15H
Berenar.
16.15H A 17H
Servei assistencial


2.      Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

L’equip educatiu i la coordinadora són els encarregats de decidir com s’ha d’ensenyar i avaluar.
L’avaluació dels infants s’ha de basar en l’observació constant i sistematitzada dels processos del desenvolupament i aprenentatge de cada un dels nins, per comprendre i valorar els canvis i els progressos més que les dificultats i les mancances. L’avaluació en tots els casos ha de servir per reconduir el procés i la relació educativa.
Respecte al que avaluar, ens ve donat pels criteris d’avaluació establerts en el currículum.


   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
Personalment, als infants de l’aula de 1-2 anys els ajuden els comportaments (meus i de la meva professora): d’atenció, apropament a l’infant, mirar als ulls, possar-se a la seva altura per escoltar-los, repetir les coses si no han quedat clares, ajudar a iniciar un joc o fer propostes alternatives quan juguen, jugar amb ells, ajudar-los a fer algunes activitats, avisar-los de quan una cosa està ben o mal feta, etc.

4.Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
L’organització de les aules: a les aules se disposarà el mobiliari i el material didàctic d’acord amb els següents principis:

1. L’organització de l’espai ha de respectar les diferents necessitats dels infants i les diverses activitats que es proposin.

2. Els diferents llocs que s’haurien de tenir en compte quan organitzem l’espai, que determinarà la posada en pràctica de les diferents activitats, serien:

 Llocs de trobada, que afavoreixen que els infants parlin, comentin.
 Llocs d’acció individual o en petit grup.
 Lloc de gran grup.
 Lloc per dormir o descansar.
 Llocs d’acció individual

L’organització dels espais estan organitzats depenent de l’us que se’ls dona. Un aspecte fonamental, es que l’organització dels espais ha d’ajudar a desenvolupar l’autonomia, facilitant llocs propis i d’ús comú, per estar-hi tots sols o relacionar-se, espais de moviment, per a dormir, etc. Per tot això és necessari tenir present la visibilitat, les condicions d’accessibilitat i la diferenciació dels espais segons les necessitats i les inquietuds del grup.

L’organització dels horaris/rutines: dins el marc escolar parteix de les necessitats fisiològiques dels més petits (temps d’activitat, descans, alimentació, higiene), les quals marcaran el ritme de les activitats i entorn a les quals s’estableixen rutines quotidianes.
El professorat és el principal encarregat de decidir per on comencar i quan acabar; sempre tenint en compte les necessitats fisiològiques de l’alumnat, el temps que diposam, l’horari prestablert, etc.
Quan sorgeix un problema dins la jornada escolar, s’intenta analitzar aquest problema, es demana ajuda si cal, es pensen les alternatives i solucions que es poden donar a terme, intentam triar la alternativa més adequada depenent de la situació que es dona i ho possam en pràctica.


   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Els infants de l’aula 1-2 anys: Aula de les Mirades, són infants amb uns nivells cognitius, socials, emocionals molt distints pel fet que hi ha infants que ja han complit els 2 anys, i altres que encara no tenen l’any i mitg.
La gran majoria de l’alumnat, juga de forma molt individualitzada, exceptuant aquells infants grans que en moments puntuals juguen amb els seus companys com per exemple en el racó de la cuina: “un infant de 2 anys juga a fer una sopa i després li dona de menjar a la boca a un altre infant”. Els infants més grans són aquells que prenen la iniciativa i els que són més extrovertits i socials.
Els infants s’ajuden a aprendre entre ells, mitjançant l’observació d’accions determinades. Si la professora dona suport a una acció realitzada per un infant, la resta de companys sabran que aquesta acció està ben feta i l’intentaran imitar-la, valorar-la, etc.

   6. Com interactuen amb el mestre/a?
Els alumnes interactuen amb el mestre a partir de les accions: mostrant a la professora determinats objectes, realitzant diferents accions per cridar la seva atenció, etc i a partir de la comunicació oral: la seva comunicació oral és escassa; es basen en cridar a la professora pel seu nom i demanar la seva atenció, es comuniquen amb ella a través de frases cortes, etc.

   7. Com s’interectua amb les famílies?
L’equip docent intenta que les relacions familia-escola siguin estretes i que els pares dels alumnes estiguin informants diariament de les activitats que realitzen els seus infants, dels problemes que hagin pogut succeir, de les novetats, etc.

Els mestres interactuen amb les families diarament, en el moment en que deixen als infants dins el centre i en el moment en el que els recullen. En aquest dos moments, els mestres o les families intercanvien informació necessària pel dia a dia en el centre. Per exemple; en el moment en que les families deixen els infants en l’aula, les mestres poden avisar a les families si necessiten baberalls, bolquers, etc. Les families també avisen a quina hora aniran a cercar al seus fills, si tenen algun problema determinat (l’infant està malalt i no pot menjar determinat aliment, etc).

També els mestres i les families es comuniquen de forma indirecta mitjançant els plafons que hi ha fora de l’aula on especifica l’informació diaria de cada infant (si han menjat, si han fet deposicions, si necessiten dur al dia següent un material determinat), els informes de l’alumnat i les avaluacions trimestals, el diari de les activitats de l’aula, etc.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
L’escola té un plà d’acollida per tots els infants de l’escola.

El procés d’adaptació es realitza de forma progressiva. L’equip d’educadores de l’escoleta ajuden a les famílies en aquest procés, aplicant els criteris de personalització, flexibilitat i progressió, per tal de respectar els ritmes individuals de cada infant. Per altra banda es realitzarà una reunió de principi de curs, que té com objectiu orientar a les famílies perquè presentin als seus fills/es el començament de l’anada a l’escoleta de forma positiva, sense mentides o promeses de premis i que els infants identifiquin l’escoleta com un espai i un temps agradable. En aquest sentit, se convidarà als pares i mares a que visitin l’escoleta amb els infants abans de començar el curs i se treballaran una sèrie d’indicacions per tal de facilitar aquest moment com són:

- Xerrar amb el nin o la nina de l’escoleta.
- Que l’infant arribi caminant a l’escoleta, no en braços.
- Que l’infant dugui un objecte personal que el tranquil·litzi.
- Disposar d’un temps prudencial per estar amb l’infant a la seva aula.
- Acomiadar-se amb seguretat i no tornar enrere quan s’ha dit adéu.

L’objectiu a aconseguir durant aquest període d’adaptació es crear un clima de seguretat física i afectiva, on l’infant pugui establir nou vincles afectius.
En relació al pla d’acollida dels mestres, a l’actualitat no existeix un pla d’aquest tipus en el centre Can Alonso.



CONCEPTE D’INFANT
L’infant és un subjecte social, afectiu, participatiu que té una gran capacitat d’aprenentatge; a partir de les coses més insignificants pot adquirir nous coneixements i  ampliar el seu món.  A més, depèn de l’adult, que cal que l’atengui de forma afectiva i significativa. És un ésser que es troba en ple desenvolupament que presenta necessitats de tipus físic, afectivo-emocional, personal, social i intel·lectual i que finalment, té uns drets iguals que la resta de la societat.

COM M'IMAGIN L'ESCOLETA ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?




A NIVELL INDIVIDUAL


Com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu?






Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?
El model arquitectònic penso que és semblant al d’una escola 0-3 anys.
L’únic que es podria diferenciar és el material que s’utilitza (que hi hagi molt de miralls, moltes fotografies dels infants), la distribució de les aules (que les aules dels infants estiguin a una planta baixa en lloc d’un primer o segon pis), el fet de que hi hagi zona de canviador de bolquers, que hi hagi més o menys escales, que hi hagi un material adaptat (materials amb proteccions perquè els infants no es fessin mal, tatamis, etc.), etc.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?
L’ha acollida ha estat molt bé, la coordinadora ens ha mostrat la gran majoria d’espais del centre i ens ha presentat a totes les mestres i personal docent. Hem pogut veure els infants i ens han assignat a quina aula ens tocaria fer pràctiques a les 3 alumnes que anem.

M’ha sorprès la gran il•luminació que té, té moltes finestres, molts miralls, etc. A les parets hi ha una gran quantitat de suport visual, de plafons, de dibuixos, etc. A més, pensava que el centre només seria planta baixa, i les aules de 1-2 anys i de 2-3 anys es troben al primer pis.
No hem pogut veure l’aula d’usos múltiples: aula de psicomotricitat i menjador, ja que estava sent utilitzada per un grup d’infants d’altre escoleta. Tampoc hem pogut veure l’aula de canviadors i banys.



CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL


Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix/fotografia ? Per què?
No canviaria res, ja que encara que hi ha una gran diferència entre el que m’imaginava i la realitat de com és l’escola; crec que l’escoleta Can Alonso té un model arquitectònic molt adequat, s’aprofiten tots els metres quadrats de l’escola, la distribució de les aules i espais és totalment correcte i els colors/materials utilitzats personalment m’agraden.


Datos personales