DOSSIER 2

UNA JORNADA A L’ESCOLETA

Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

1.      Què fan els infants en un dia típic?

HORARI	DE DILLUNS A DIVENDRES
7.30H A 9.30H	Servei assistencial. Arribada i acollida dels infants.
9.30H A 10H	Treball inicial dins les aules. Trobada del grup. Ritual d’entrada i moment de xerrada col·lectiva. Joc lliure i activitats educatives dirigides.
10H A 10.15H	Berenar.
10.15H A 11.15H	Pati. Activitats exteriors. Jocs
11.15H A 12H	Activitats programades dins l’aula. Tallers. Activitats individuals.
12H A 12.15H	Hàbits de neteja.
12.15H A 13.15H	Dinar.
13.15H A 15H	Migdiada. Dormir.
15H	Despertar i neteja personal.
15H A 16H	Joc lliure.
16H A 16.15H	Berenar.
16.15H A 17H	Servei assistencial

2.      Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

L’equip educatiu i la coordinadora són els encarregats de decidir com s’ha d’ensenyar i avaluar.

L’avaluació dels infants s’ha de basar en l’observació constant i sistematitzada dels processos del desenvolupament i aprenentatge de cada un dels nins, per comprendre i valorar els canvis i els progressos més que les dificultats i les mancances. L’avaluació en tots els casos ha de servir per reconduir el procés i la relació educativa.

Respecte al que avaluar, ens ve donat pels criteris d’avaluació establerts en el currículum.

   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?

Personalment, als infants de l’aula de 1-2 anys els ajuden els comportaments (meus i de la meva professora): d’atenció, apropament a l’infant, mirar als ulls, possar-se a la seva altura per escoltar-los, repetir les coses si no han quedat clares, ajudar a iniciar un joc o fer propostes alternatives quan juguen, jugar amb ells, ajudar-los a fer algunes activitats, avisar-los de quan una cosa està ben o mal feta, etc.

4.Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

L’organització de les aules: a les aules se disposarà el mobiliari i el material didàctic d’acord amb els següents principis:

1. L’organització de l’espai ha de respectar les diferents necessitats dels infants i les diverses activitats que es proposin.

2. Els diferents llocs que s’haurien de tenir en compte quan organitzem l’espai, que determinarà la posada en pràctica de les diferents activitats, serien:

 Llocs de trobada, que afavoreixen que els infants parlin, comentin.

 Llocs d’acció individual o en petit grup.

 Lloc de gran grup.

 Lloc per dormir o descansar.

 Llocs d’acció individual

L’organització dels espais estan organitzats depenent de l’us que se’ls dona. Un aspecte fonamental, es que l’organització dels espais ha d’ajudar a desenvolupar l’autonomia, facilitant llocs propis i d’ús comú, per estar-hi tots sols o relacionar-se, espais de moviment, per a dormir, etc. Per tot això és necessari tenir present la visibilitat, les condicions d’accessibilitat i la diferenciació dels espais segons les necessitats i les inquietuds del grup.

L’organització dels horaris/rutines: dins el marc escolar parteix de les necessitats fisiològiques dels més petits (temps d’activitat, descans, alimentació, higiene), les quals marcaran el ritme de les activitats i entorn a les quals s’estableixen rutines quotidianes.

El professorat és el principal encarregat de decidir per on comencar i quan acabar; sempre tenint en compte les necessitats fisiològiques de l’alumnat, el temps que diposam, l’horari prestablert, etc.

Quan sorgeix un problema dins la jornada escolar, s’intenta analitzar aquest problema, es demana ajuda si cal, es pensen les alternatives i solucions que es poden donar a terme, intentam triar la alternativa més adequada depenent de la situació que es dona i ho possam en pràctica.

   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Els infants de l’aula 1-2 anys: Aula de les Mirades, són infants amb uns nivells cognitius, socials, emocionals molt distints pel fet que hi ha infants que ja han complit els 2 anys, i altres que encara no tenen l’any i mitg.

La gran majoria de l’alumnat, juga de forma molt individualitzada, exceptuant aquells infants grans que en moments puntuals juguen amb els seus companys com per exemple en el racó de la cuina: “un infant de 2 anys juga a fer una sopa i després li dona de menjar a la boca a un altre infant”. Els infants més grans són aquells que prenen la iniciativa i els que són més extrovertits i socials.

Els infants s’ajuden a aprendre entre ells, mitjançant l’observació d’accions determinades. Si la professora dona suport a una acció realitzada per un infant, la resta de companys sabran que aquesta acció està ben feta i l’intentaran imitar-la, valorar-la, etc.

   6. Com interactuen amb el mestre/a?

Els alumnes interactuen amb el mestre a partir de les accions: mostrant a la professora determinats objectes, realitzant diferents accions per cridar la seva atenció, etc i a partir de la comunicació oral: la seva comunicació oral és escassa; es basen en cridar a la professora pel seu nom i demanar la seva atenció, es comuniquen amb ella a través de frases cortes, etc.

   7. Com s’interectua amb les famílies?

L’equip docent intenta que les relacions familia-escola siguin estretes i que els pares dels alumnes estiguin informants diariament de les activitats que realitzen els seus infants, dels problemes que hagin pogut succeir, de les novetats, etc.

Els mestres interactuen amb les families diarament, en el moment en que deixen als infants dins el centre i en el moment en el que els recullen. En aquest dos moments, els mestres o les families intercanvien informació necessària pel dia a dia en el centre. Per exemple; en el moment en que les families deixen els infants en l’aula, les mestres poden avisar a les families si necessiten baberalls, bolquers, etc. Les families també avisen a quina hora aniran a cercar al seus fills, si tenen algun problema determinat (l’infant està malalt i no pot menjar determinat aliment, etc).

També els mestres i les families es comuniquen de forma indirecta mitjançant els plafons que hi ha fora de l’aula on especifica l’informació diaria de cada infant (si han menjat, si han fet deposicions, si necessiten dur al dia següent un material determinat), els informes de l’alumnat i les avaluacions trimestals, el diari de les activitats de l’aula, etc.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

L’escola té un plà d’acollida per tots els infants de l’escola.

El procés d’adaptació es realitza de forma progressiva. L’equip d’educadores de l’escoleta ajuden a les famílies en aquest procés, aplicant els criteris de personalització, flexibilitat i progressió, per tal de respectar els ritmes individuals de cada infant. Per altra banda es realitzarà una reunió de principi de curs, que té com objectiu orientar a les famílies perquè presentin als seus fills/es el començament de l’anada a l’escoleta de forma positiva, sense mentides o promeses de premis i que els infants identifiquin l’escoleta com un espai i un temps agradable. En aquest sentit, se convidarà als pares i mares a que visitin l’escoleta amb els infants abans de començar el curs i se treballaran una sèrie d’indicacions per tal de facilitar aquest moment com són:

- Xerrar amb el nin o la nina de l’escoleta.

- Que l’infant arribi caminant a l’escoleta, no en braços.

- Que l’infant dugui un objecte personal que el tranquil·litzi.

- Disposar d’un temps prudencial per estar amb l’infant a la seva aula.

- Acomiadar-se amb seguretat i no tornar enrere quan s’ha dit adéu.

L’objectiu a aconseguir durant aquest període d’adaptació es crear un clima de seguretat física i afectiva, on l’infant pugui establir nou vincles afectius.

En relació al pla d’acollida dels mestres, a l’actualitat no existeix un pla d’aquest tipus en el centre Can Alonso.

CONCEPTE D’INFANT

L’infant és un subjecte social, afectiu, participatiu que té una gran capacitat d’aprenentatge; a partir de les coses més insignificants pot adquirir nous coneixements i  ampliar el seu món.  A més, depèn de l’adult, que cal que l’atengui de forma afectiva i significativa. És un ésser que es troba en ple desenvolupament que presenta necessitats de tipus físic, afectivo-emocional, personal, social i intel·lectual i que finalment, té uns drets iguals que la resta de la societat.