COM APRENEM?

Que ha de passar per a què la mestre aprengui? I per què jo aprengui?


Durant tota la nostra vida mai deixam d'aprendre, les diferentes persones amb les seves distintes formes de pensar que passen al llarg de la nostra vida, les distintes experiències que experimentem, la informació amb la que ens nudrim i un llarg etcètera ens ajuden a entendre les coses des d'una nova perspectiva i a més ens ajuden a descobrir les nostres errades o limitacions.

Per aquest motiu, em sembla que és impossible que una mestra no pugui aprendre. Cada dia els infants realitzen una nova evolució, tenen una nova pregunta, tenen un nou conflicte al que l'hem d'ajudar a solucionar i durant tots aquest processos , encara que sigui de forma indirecta,  a través d'aquesta observació als infants, ens fan aprendre una gran quantitat de coses.

Com he dit, abans de forma "indirecta" a través de l'observació als infants la mestra apren diàriament.

Com pot aprendre la mestra de forma "directa"?

A partir d'aquesta observació als infants i l'aprenentatge que s'adquireix només amb aquesta font; podran surgir milers de noves formes d'aprenentatge a través de la reflexió dels docents, dels anàlisis de les situacions viscudes diariament, de les preguntes que es realitzin: com puc millorar com a docent, com puc realitzar una millor pràctica educativa? i de la recerca de les respostes a les seves preguntes.

També els docents poden aprendre de forma més "teòrica" realitzant cursos de reciclatge, en els que milloren la seva pràctica docent i realitzant uns processos d'interiorització, d'anàlisi, de reflexió i de resolució d'anteriors conflictes cognitius.

La diferència entre "que ha de passar per a què la mestre aprengui i perquè jo aprengui" no és molt diferent.
Personalment, perquè jo aprengui és necessari l'observació contínua del meu entorn, de les mestres que agafo com a referent, de l'anàlisi d'allò que he observat i de la reflexió posterior.
A més, també necessito realitzar-me preguntes contínues i de cercar les respostes a llibres, a apunts, preguntar a diferents professors, mestres, companys per interiorizar el meu procés d'aprenentatge.

PROJECTES DE MILLORA

1. MILLORA DEL PATI

-        De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció?

L'interès per par del professorat del centre, en basar-se en la millora del pati depenent de les característiques i necessitats dels infants i no en les necessitats com a mestre. 

-          Quins objectius té?

1. Oferir material variat i amb major quantitat.

2. Millorar les relacions entre els infants i reduir conflictes.

3. Enriquir el moment de joc lliure

-          Quin tipus d’aprenentatge promou?

Aprenentatge bassat en els interessos de l'infant, aprenentatge cooperatiu, aprenentatge autònom, 

-          Quina és la seva avaluació?

Si els infants adquireixen distints tipus d'aprenentatges: cooperatiu, joc simbòlic... si s'estreyen els llaços entre els diferents alumnes del centre, el nivell d'interès dels infants...

 Comparant amb les meves pràctiques:

-       Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius?

M'ha cridat l'atenció en el projecte de millora del grup de Catalina Florit, la creació de "El racó del teatre".

-          Com aquest pla es podria adaptar al meu context?

Se podria adaptar, ja que el nostre pati està poc aprofitat. Tenim parcel·les de terra en els quals els nins podrien realitzar un aprenentatge més sensorial, aprofitant material natural. En lloc de anar al pati "estereotipat" amb un material limitat i estructurat. 

        -       Quines dificultats i obstacles hi veig?

         La falta de recursos, la manca de pressupost i la limitació d'espai.

2. FAMILIA - ESCOLA

-        De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció?

El projecte per ell mateix, es lo que més m'ha cridat l'atenció. Tenia una idea preconcebuda de que els projectes de millora estaven destinats a les escoleta, alguns exemples serien: la millora de les aules, millora del pati, cançoner infantil... , lo que implicaria indirectament als infants, als mestres, a les families... Per aquest motiu m'ha sorprès que un centre d'educació infantil cregui convenient que lo verdaderament necessari és la millora de la relació amb els pares del seus alumnes, ja que penso que la majoria de centres , errònament, deixen aquest àmbit en un segon plà i no creuen que la base d'un millor funcionament del centre sigui estrenyer la relació amb les families.

-          Quins objectius té?

 "Apropar" les família  a l’escola, millorar les relacions entre mestres i familiars, conèixer a les families: preferences, inquietuds, caràcter..., crear llaços afectius, ajudar a valorar a les families...

-          Quin tipus d’aprenentatge promou?

Un aprenentatge conjunt, en el qual les families i els nins es sentin un més dins de l'àmbit escolar. 

-          Quina és la seva avaluació?

El grau d'implicació i d'interès per part de les families i del professorat del centre, el grau de participació, iniciativa, l'assistència als tallers, reunions...

 Comparant amb les meves pràctiques:

-       Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius?

En el projecte realitzat per el grup de Catalina Salvà, l'aspecte que m'ha parescut més atractiu ha sigut la xerrada destinada als pares amb el tema principal "La importància dels contes".

En el projecte de millora realitzat per el grup de Cristina Martín, l'aspecte que més m'ha cridat l'atenció ha sigut el de la creació d'un cançoner per a les families, perquè s'involucrin en el dia a dia dels seus fills i comparteixin aprenentatges de forma conjunta.

-          Com aquest pla es podria adaptar al meu context?

Al centre infantil on realitzo les pràctiques les relacions entre pares i escola són majoritariament negatives. El grau d'implicació dels pares a la escola és molt baix, alguns exemples que hem pogut veure han sigut la baixa assistència a diversos tallers de pares que han realitzat al centre, la implicació en la realització d'activitats conjuntament amb els seus fills etc.  

Per una part, crec que seria molt positiu realitzar un projecte d'aquest tipus per millorar la relació amb les families, però per una altra part crec que aquest projecte seria poc exitòs ja que penso que els pares no s'implicarien per dur a terme aquest projecte de millora.

-          Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina manera?

Com a practicant, no he pogut crear llaços amb les families dels infants del centre, ja que en aquest àmbit, el professorat del meu centre ha preferit que fossin ells mateixos els encarregats de parlar amb ells, intercanviar opinions, etc. 

Per aquest motiu, penso que necessit aprendre estratègies i incoprar-les en el meu repertori professional com són: aprendre a crear llaços afectius, intentar conèixer a les families, intercanviar opinions, aprendre a valorar-les i a donar- los la importància que mereixen.

        -       Quines dificultats i obstacles hi veig?

El baix grau d'implicació per part de les families malgrat el gran treball realitzar per les practicants i el professorat del centre.


3.RESTRUCTURACIÓ CENTRE

-        De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció?

El projecte per si mateix m'ha cridat totalment l'atenció. Crec que és un projecte bastant ambiciós, molt exigent i que es necessiten una gran varietat de coneixements per poder dur-lo a pràctica.

-          Quins objectius té?

La unificació del centre en un espai heterogeni d'edats.

-          Quin tipus d’aprenentatge promou?

En la creació de l'espai de "la racó de magatall" es promoura l'aprenentatge a través del joc, l'estimulació de la creativitat a través del sentits, etc.

-          Quina és la seva avaluació?

La seva avaluació és molt amplia, a través de l'observació directa dels infants, de les reflexions de les mestres, de l'aprenentatge dels infants, etc 

 Comparant amb les meves pràctiques:

-       Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius?

M'ha resultat nou el fet de voler crear aules heterogenies amb infants de 1-3 anys i tenir així la possibilitat de la creació de nous racons.

-          Com aquest pla es podria adaptar al meu context?

Aquest pla no es podria dur a terme degut a la manca d'espai al meu centre.

-          Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina manera?

Incorporar al meu repertori, noves formes de pensar, d'entendre l'educació, etc.

        -       Quines dificultats i obstacles hi veig?

La manca d'espai, de recursos, de pressupost...


4. ORGANITZAR ACTIVITATS INFANTS TEMPS LLIURE

     -        De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció?

Aquest projecte és l'anomenat "La Senyora Poesia". L'aspecte que més m'ha cridat l'atenció és el fet de apropar als infants d'edats entre els 1-3 anys l'àmbit lingüístic com és la literatura i la poesia, ja que els infants d'aquestes edats desconeixen l'escriptura i la llectura, inclòs alguns començen a xerrar.

-          Quins objectius té?

Iniciar i familiaritzar als infants amb el llenguatge, expressió corporal; aportar una cultura a traves dels contes i danses populars; implicar a les families; millorar l'hora de 12 a 13h.

-          Quin tipus d’aprenentatge promou?

Principalment, promou un aprenentatge basat en el desenvolupament lingüistic.

-          Quina és la seva avaluació?

Realitzar una avaluació despres d'aquest activitat on indiqui la resposta dels infants, actitud de la mestra, imprevistos...; realització de plafons, videos, recull de material; observació de les evidencies. 

 Comparant amb les meves pràctiques:

-       Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius?

Iniciar als infants en l'àmbit lingüistic utilitzant un personatge principal que els anima a aprendre.

-          Com aquest pla es podria adaptar al meu context?

Aquest projecte seria dificil d'adaptar a la meva escoleta, on les rutines són molt marcades i dificilment podem trobar temps lliure per realitzar un projecte com aquest. Encara que aquest projecte es podria transformar com a activitats principals per realitzar els dijous de cada setmana, ja que aquest dia realitzam "Llenguatge" i ens dedicam a contar contes, mirar imatges, i augmentar el vocabulari dels nins.

-  Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina manera?

La importància de treballar l'àmbit linguístic a través dels contes, de la poesia...

        -       Quines dificultats i obstacles hi veig?

El grau d'implicació dels infants; el nivell de desenvolupament dels nins; les característiques i interessos dels nins poden no estar lligades a l'àmbit lingüístic, la falta de temps, etc.

5. MATERIAL SENSORIAL

      -        De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció?

Els aspectes que més m'han cridat l'atenció del grup de Raquel R. són la creació d'uns laboratoris amb una gran quantitat de material no estructurat d'una forma innovadora i adaptant-lo al nivell de cada infant.

En relació al projecte de millora del grup de Yolanda H., l'aspecte que més m'ha cridat l'atenció ha sigut la creació d'un plafó sensorial.

En relació al projecte de millora del grup de Menorca "Joguines Reciclades", el que més m'ha cridat l'atenció ha sigut que hagin donat la importància necessari al material natural per crear joguines caseres i fugir del consumisme actual.

-          Quins objectius té?

1. Proposar alternatives a l’hora de crear joguines.

2. Evitar el consumisme

3. Evitar l’excés.

4. Crear joguines per la diversitat.

5. Introduir el material no estructurat com a joguina a l’aula.

6. Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària.

7. Potenciar la creativitat delsinfants a l’hora de jugar amb els materials oferts.

8. Conscienciar a la comunitat educativa (infants, famílies i mestres) de la importància del reciclatge.

9. Manipulació i descoberta dels diferents materials.

10. Proposar millores o suggerències envers el material que disposava el centre.

11. Crear material que fomenti el desenvolupament cognitiu, sensorial i social dels infants.

-          Quin tipus d’aprenentatge promou?

Un aprenentatge sensorial, cognitiu, cooperatiu...

-          Quina és la seva avaluació?

L'observació directa cap als infants, l'interès que mostrin, el grau de participació, els aprenentatges adquirits...

 Comparant amb les meves pràctiques:

-       Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius?

La gran quantitat de possibilitats que poden oferir els materials naturals dins d'una aula d'educació infantil.

-          Com aquest pla es podria adaptar al meu context?

Aquest projecte educatiu crec que seria molt positiu realitzar-lo en el meu centre, ja que des del meu punt de vista, utilitzant una gran quantitat de material estructurat. Només utilitzen material natural a l'hora de realitzar joc heurístic. A més a més, les professores del centre em varen comentar que no utilitzen "aliments" per experimentar amb els infants ja que tenen la creença de que no donen una bona imatge als infants, i que el menjar no és una "joguina més" i no es pot desaprofitar. 

-          Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina manera?

Valorar la necessitat de tenir manco joguines estructurades dins l'aula i crear un inventari amb material natural i no estructurat amb les possibilitats que poden oferir als nins de diferentes edats. 

        -       Quines dificultats i obstacles hi veig?

Manca d'espai i pressupots.


7.  NOVES TECNOLOGIES
       -        De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció?

M'ha cridat l'atenció la falta de coneixement dels mestres en relació a les TIC i la manca de documentació al centre per informar als pares de les activitats que realitzen el seu fills al centre.

-          Quins objectius té?

1. Apropar-se a les families

2. Donar a conèixer la seva pràctica educativa a tota la comunitat educativa.

3. Afavorir l'observació i documentació

4. Apropar al professorat a les TIC.

-          Quin tipus d’aprenentatge promou?

Aprenentatge cooperatiu

-          Quina és la seva avaluació?

El grau de participació del professorat, la implicació de tota la comunitat educativa, etc.

 Comparant amb les meves pràctiques:

-          Com aquest pla es podria adaptar al meu context?

Al centre en el qual faig pràctiques, cada aula disposa d'un petit diari on escriuen diàriament les activitats que realitzen els infants durant la setmana acompanyades d'un suport visual.

Estaria interessant crear un blog del centre Can Alonso, per informar a l'àmbit educatiu i social de les pràctiques que es realitzen en aquesta escoleta.

        -       Quines dificultats i obstacles hi veig?

La manca de temps per renovar el blog, manca de motivació, imposició des de l'equip directiu, desconfiança dels educadors cap a les TIC...

8. PSICOMOTRICITAT

-        De la descripció del projecte quins aspectes us han cridat  més l’atenció?

La creació d'un projecte de millora com aquest. Penso que tot educador hauria de tenir uns coneixements bàsics sobre la psicomotricitat, i la seva estructuració ja que aquesta activitat és primordial durant l'etapa infantil.

-      Quins objectius té?

1.Millorar l’organització de la sala de psicomotricitat

2.Oferir als nins diferents tipus de material.

3. Estructurar els moments de psicomotricitat.

-          Quin tipus d’aprenentatge promou? 

Desenvolupament motor, cognitiu, social, emocional, sensorio-motriu i simbòlic.

-          Quina és la seva avaluació?

Avaluació a partir d'una graella amb diferents objectius, ítems, etc.


 Comparant amb les meves pràctiques:


Al centre on realitzo les pràctiques, realitzen la psicomotricitat a totes les aules d'infants. Des del meu punt de vista, penso que no hi ha cap obstacle per realitzar aques projecte al meu centre.






EN RELACIÓ A L'ITINERARI B


- Pla de Millora --> sorgeix de la necessitat de canviar un aspecte global o parcial de la dinàmica del centre en la seva totalitat. Amb el pla de millora s'implica tot l'equip educatiu. Amb el pla de millora s'eliminen o milloren aquelles situacions no adequades pel centre. Un pla de millora sempre ha d'anar lligat a una reflexió i sobretot, a una avaluació, ja que no sabrem si s'assoleixen els objectius desitjats o no.


- Bones Pràctiques --> són les activitats o intervencions realitzades pel docent, en les que només participen una aula d'infants determinada. Es realitzen en benefici de l'alumnat. Necessiten una fonamentació teòrica, una planificació, uns objectius i d'una avaluació.


- Canvi i innovacioó: La innovació implica el canvi ja que s'intenta canviar qualque cosa.  Canvi: modificació d'un aspecte.
 Innovació: sorgeix d'una necessitat determinada i comporta distintes intervencions, reflexions, idees dels docents per realitzar un canvi educatiu amb l'objectiu de millorar una pràctica educativa.


La realitat a les escoletes, és que s'innova poc ja que tenen por a produir desequilibris, a rompre amb la rutina diaria. Necesitem crear un mecanisme que ens obligui a realitzar uns canvis per traduir el nostre bagatge amb una millor pràctica.




PROJECTE DE MILLORA NECESSITA:


1. Fonamentació teòrica: objectius, finalitat
2. Metodologia
3. Recursos
4. Temporalització
5.Prevenció obstacles - Pla d'actuació
6. Avaluació- Anàlisi i Reflexió

EL NOSTRE PLA DE MILLORA: ESCOLETA CAN ALONSO

El projecte de millora que realitzarem al centre en el qual realitzo les pràctiques consisteix en l'elaboració d'un CANÇONER.

Les necessitats del centre en relació al projecte musical eren el fet de no disposar d’un cançoner i d’altres recursos musicals dividits en diferents etapes/edats. Només disposaven de plafons amb les lletres de les cançons i dibuixos que s’utilitzaven per a totes les edats, però no era un cançoner pròpiament dit.

Aquesta necessitat del projecte musical és deguda a que s’han adonat de les diferents necessitats que tenen els infants segons la seva edat, i que aquests tenen distintes maneres d’aprendre i diferents nivells cognitius.

A més, valoraren també el fet de dividir totes les cançons utilitzades al centre en temàtiques i en distints moments del dia: agrupar les cançons sobre el temps per realitzar-les a l’hora del “bon dia”; agrupar les cançons de menjar per realitzar-les abans de dinar...

La nostra intenció és que els alumnes puguin conèixer distintes cançons de una manera lúdica a través de l’ensenyament de la música.

Aquest treball és un cançoner per a ser utilitzat en l’etapa educativa d’Educació Infantil (0-3).

Primerament, elaborarem un cançoner destinats a les mestres juntament amb un CD i les partitures amb noves cançons i cançons ja conegudes pels infants destinat a les mestres, en el qual les cançons estaran divides en distintes temàtiques.

La segona part d'aquest projecte, estarà relacionada amb l'expressió plàstica, ja que realitzam un cançoner de feltre pels nadons en el quals volem apropar la importància de la música amb les seves necessitaves evolutives que a esta edat són sobretot l'exploració sensorial: amb aquest cançoner de feltre els infants podran obtenir informacio sensorial: el tacte, la visió, el gust...

Per la resta d'infants (1-3 anys) realitzarem un projecte plàstic comú. Amb les cançons més significatives intentarem crear un ambient de sorpresa, entusiasme, ganes per aprendre sobre la música mitjançant components significatius de cada cançó.

A més, hem vist la necessitat de implicar a les families, hem realitzat un plafó explicatiu on apareixen les imatges de tot el projecte de millora i de la implicació dels seus fills.

Podem considerar que la cançó és un dels recursos més motivadors i més emprats al llarg de tota l’Educació Infantil, per aquest motiu nosaltres hem elaborat un cançoner per a poder treballar totes les àrees de l’etapa d’Educació Infantil de forma globalitzadora. A més el que pretenem amb aquest cançoner és tenir a l’abast un recull de cançons per poder treballar a les nostres classes: els hàbits i les rutines, festes, conceptes... Es tracta sobretot de facilitar la tasca educativa de l’equip docent del centre Can Alonso.

El projecte de millora es desenvoluparà normalment en diferents moments de la jornada escolar, tant a dintre de cada aula de forma individualitzada: aula de les mirades, aula de les paraules i aula de les carícies;  com en diversos agrupaments: infants de l’aula de 1-2 anys i infants de l’aula de 2-3 anys en el moments d’hàbits d’higiene abans de dinar...

Excepcionalment, les cançons del projecte de millora es realitzaran en situacions diferents a les habituals com: festes de les Illes Balears (Sant Antoni, La Jaia Quaresma), aniversaris dels infants...

En relació als obstacles que poden sorgir, és que els docents del centre Can Alonso no s'impliquin en aquest projecte de millora. Diariament som les practicants que utilitzam el material que hem el·laborat i els infants responen de forma positiva, el que no sabem és que si aquesta evolució que hem conseguit amb els infants gràcies a aquest nou material, es seguirà mantenint amb les mestres (s'implicaran en realitzar lo que realitzam cada dia) o es tornarà a fer lo rutinari, lo de sempre.

En relació a l'avaluació, estarà basada en l'observació directa dels infants quan realitzem les distintes activitats que tenim plantejades. Podrem observar la seva implicació, entusiasme, participació, l'adquisició de nou vocabulari, memorització de les cançons, etc.

Revisió contracte d'aprenentatge

Revistant el contracte d'aprenentatge que vaig realitzar ja fa uns mesos, m'he adonat de que moltes competències, pors, estratègies que creia que necessitava millorar-les , han canviat i les he pogut superar mitjançant l'esforç constant, la reflexio i les ganes d'aprendre.

Algunes de les meves competencies que jo considerava que eren negatives eren estaven relacionats amb els objectius i continguts de les activitats, avaluar als infants, visió longitudinal dels objectius de l'ensenyança... Pensava que no tendria prous estratègies per poder realitzar aquestes activitats, però mitjançant diferents fonts d'informació: apunts de tota la carrera, llibres , informes de l'alumnat, xerrades amb la mestra. Amb tota aquesta informació he pogut adonar-me de que si tinc les estratègies necessàries per realitzar aquestes competències de forma positiva i de que tot lo que he estudiat de carrera m'han ajudat a realitzar unes pràctiques adequades i positives des del meu punt de vista.

Altres de les competencies que he pogut millorar han sigut fer front a les situacions- problemes ajustant al nivell i a les possibilitats de l'alumant, donar suport als distints infants de l'aula segons les seves necessitats, etc.  Aquestes competencies crec que són amb les qual més he reflexionat, ja que es totalment cert, que cada infant té les seves peculiaritats, la seva forma de ser, de pensar, els seus gustos i encara que intentem establir les mateixes estratègies amb tots els infants, és totalment necessari adaptar-les si volen que cada infant tregui profit de les distintes situacions educatives que li podem proporcionar. He intentat esforçar-me perquè aquestes competències les pugués realitzar de forma positiva i crec que ho estic aconseguit.

Altres de les competències que vaig esmentar que necessitava millorar, són competències que penso que pertoquen directament al professorat del centre, i que una practicant dificilment les pot treballar com per exemple: Implicar als pares en la valorització de la construcció dels coneixements; Administrar el recursos del centre; Coordinar, fomentar una escola amb tots els components (extraescolars, del barri, associacions de pares...).

Definitivament, intentaré cada dia aprendre un poc més dels meus errors i intentaré ser com una esponja per absorvir tot el que veig, interioritar-lo i poder aprendre.

Valoració de les meves pràctiques

Fa ja 2 mesos que faig de practicant en el meu centre de preescolar. Estan passant molt ràpidament, però això no afecta al fet de que he après molt amb poc temps i de que estic entusiasmada en aprendre encara moltes coses més.

Aquestes pràctiques m'han ajudat adonar-me d'aquelles estratègies, actituds pròpies que són molt enriquidores i positives pels infants, i d'aquelles que me manquen o he de millorar.

La relació i els llaços que he establert amb els infants m'enriqueixen cada dia més. Amb aquestes pràctiques m'estic adonant de la quantitat de coses que podes aprendre d'un infant tant petit i de tot els sentiments i sensacions que et poden aportar. El fet de ser reconegut pels infants, que t'involucrin en les seves activitats, que et cerquin, que diguin el teu nom... Veure l'evolució diaria, els seus progressos en distintes àreas: llenguatge, motor... Fan que tingui cada dia més clar que tinc moltes ganes d'acabar aquesta carrera i de ser mestre d'una aula.

Per una altra, en relació amb la meva tutora d'aula , ella m'ha servit com model per saber com he d'actuar amb els infants: les distintes estratègies que d'utilitzar per entendre més als infants, per saber que he de fer i com quan un infant ha realitzat una acció negativa, etc.
 A més, m'ha donat la possibilitat de realitzar algunes activitats en el qual jo passava a tenir el "rol de mestre" perquè els infants em puguessin valorar més i jo puguessi desenvolupar les meves capacitats i coneixements.

Finalment, aquestes pràctiques també tenen la seva part negativa com és el fet de que és una feina que esgota físicament i  mentalment i que és una feina en la qual es dificil trobar a companys de feina amb les teves mateixes idees i que te donin un suport a l'hora de realitzar diferents pràctiques i això pot causar desmotivació.

En definitiva, valoro les meves pràctiques com positives i estic molt contenta de tot el bagatge que he obtingut.

REFLEXIÓ I SUPORT VISUAL DE LA BONA PRÀCTICA

REFLEXIÓ SOBRE LA BONA PRÀCTICA

La bona pràctica que he elegit ha sigut La Presentació i el Bon dia perquè és una activitat que realitzem diàriament amb un sentit rutinari positiu, ja que tant els infants com les professores (professora, auxiliars/practicants) es troben entusiasmats i amb ganes de fer aquesta pràctica, moltes vegades la voldrien allargar més però degut a les rutines marcades al centre, es difícil poder fer-ho.

Durant aquesta activitat, els infants es saluden entre ells, estrenyen els llaços entre iguals i amb la professora, es reconeixen i són reconeguts davant la classe, utilitzen el diàleg per poder comunicar-se, donen la seva opinió, fan accions d’elegir, comenten esdeveniments, etc. Per totes aquestes accions i moltes més, penso que aquesta activitat és necessària a qualsevol escoleta, perquè a partir d’una activitat tant senzilla és poden obtenir molts beneficis pels infants i es pot aprendre d’una forma molt bàsica i divertida.

A més, em va sorprendre molt quant a una de les classes de Reflexió i Innovació ens vàrem agrupar per practicants de distintes escoletes i vàrem comentar el dia a dia al nostre centre, que algunes companyes comentessin que no es realitzava aquesta pràctica o que es realitzava de forma molt ràpida i sense donar massa importància, ja que creia que era una activitat que era habitual i que estava molt fiançada en tots els centres degut a la seva importancia.

Per un altre motiu per el qual he elegit aquesta bona pràctica, es per el fet de que amb aquesta bona pràctica participo de forma activa i de vegades agafo el rol de professora (és a dir, faig l’activitat tota sola amb els infants sense ajuda de la mestra) Aquest fet m’ha ajudat a donar-me conta de la importància de l’activitat i del rol que ha de tenir la mestra per dur a terme aquesta activitat. El rol de la mestra ha de ser el d’una persona que motivi als infants, que els animi a participar, que els doni un suport, que els escolti i que els doni un moment per ser reconeguts davant els altres. A la mateixa vegada, ha de tenir una actitud pausada per transmetre una seguretat als nins de l’aula.

DOCUMENTACIÓ DE LA BONA PRÀCTICA

BONES PRÀCTIQUES DEL CENTRE

      1.Descriu la bona pràctica i posa-li un títol.

“Presentació i bon dia”.

Aquesta bona pràctica consisteix en saludar mitjançant cançons a tots els companys que han assistit a classe i després, a partir del plafó d’assistència i de les fotografies dels infants de l’aula, observar, seleccionar i penjar les fotografies dels nins que han assistit al centre.

       2. Amb quins infants es fa (edat)? A quin espai? A quin moment de la jornada?

Es realitza amb els infants d’entre 1-2 anys: “L’Aula de les Mirades”.

Aquesta activitat es duu a terme a les 9:30h del matí, quan tots els infants han d’esser a l’aula ja que finalitza “la escoleta matinera” (servei assistencial).

Es realitza en un racó de l’aula on es troba una estora i on des d’allà els infants poden veure còmodament el plafó amb les fotografies dels infants de l’aula.


       3.En cas d’estar descrivint una bona pràctica d’aula, quines són les característiques del grup d’infants? Hi ha alumnes preferits? Algun alumne passa desapercebut o no té prou atenció?

Les característiques dels infants que formen part de L’Aula de les Mirades són molt diferents, hi ha infants més tranquils i introvertits, i altres molt moguts, extravertits, participatius, etc.

Penso que no hi ha alumnes preferits, s’intenta estimular a tots els infants per igual, però es veritat que en alguns moments la mestra d’aula intenta interaccionar més amb aquells infants més extravertits perquè l’activitat es pugui seguint dur a terme.  Alguns alumnes que passen més desapercebuts són aquells menys introvertits i poc participatius, que de vegades ignoren l’activitat.


     4.Quins objectius persegueix? Quin tipus d’aprenentatge promou?

-          Fomentar el llenguatge entre els infants i la tutora, com a eina essencial per la comunicació en aquests edats.

-          Identificació del concepte d’identitat pròpia i la identitat del grup de l’aula.

-          Identificació dels sentiments, emocions i aprendre a exterioritzar-los amb la resta de companys i amb la tutora de l’aula.

-          Utilitzar diferents formes de representació i expressió: cançons, suports visuals... per fomentar la comunicació dins l’aula.

Promou un aprenentatge grupal, en el que tots els infants formen part d’un mateix grup però que cadascú té unes característiques que els diferencien dels altres.


      5.Quines àrees s’estan treballant?

-          Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal.

-          Àrea de llenguatge, comunicació i representació.


6. Quins són els fonaments, les concepcions o els principis que fonamenten aquesta pràctica?

Freire: “L’educació és diàleg”.

Sócrates: “Dialèctica oral”


7. La pràctica et suggereix algun interrogant, dilema o dubte?

El fet de que aquesta bona pràctica, en alguns moments sigui desvaloritzada, forçada o menys preada quan succeeixen problemes per ajustar els temps a l’aula.


8.N’està satisfet el centre? I la mestra? Per què?

És una pràctica que es realitza diàriament (amb més o menys llargària depenent d’altres factors: manca de temps, necessitat de passar a una altra activitat...) i que tant la mestra de l’aula com els infants valoren, degut a que és un moment molt significatiu on destaca el diàleg entre els infants, afloren els sentiments, emocions, pensaments i fa que el grup de classe s’uneixi més, i que cada infant individualment es senti valorat i reconegut.


       9. Quin valor té en el centre?

Té un valor important ja que s’estimula el llenguatge de forma amena , una eina necessària per comunicar-nos diàriament.


       10. Quines practiques no existeixen al centre, tot i ser molt valuoses?

-          Pràctiques manipulatives amb material natural (aliments).

-          Sortides escolars: al mercat, al parc, al barri...

-          Descobriment de la natura.

11. Confeccionau un llistat de pràctiques absents.

-          Manipular sensorialment aliments com les fruites.

-          Descobrir la natura sensorialment: un exemple seria dur a classe cucs de seda i que els nins els puguin mirar, tocar...

-          Sortir al mercat de la barriada.

-          Treballar mitjançant racons, ambients.

12. La tutora és conscient de l’existència d’alumnes invisibles? Com ho explica? Com t’ho expliques tu?

La professora és conscient de les diferències entre els infants: el fet de que hi hagi infants amb nee, infants introvertits, infants extravertits. Els intenta integrar dins el grup de classe i intenta adaptar les activitats segons les seves necessitats.


            13.Confecciona un llistat amb els aspectes bàsics que ha tenir una bona pràctica i plasma-ho gràficament a mode de taula o mapa conceptual.

PLUJA D’IDEESà FONAMENTACIÓ TEÒRICA à Objectius i Continguts de la pràctica  à Recursos Necessaris per dur a terme la pràctica à Formació i Disposició del Professorat à Tenir en compte el nivell evolutiu, les necessitats i preferències de  l’alumnat à Dur a terme la pràctica à Avaluació i possibles millores à Reflexionar sobre la pràctica.