Descriu com ocorre una jornada al
centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.
A més, reflexiona sobre les
preguntes següents:
1. Què fan els infants en un dia típic?
HORARI
|
DE
DILLUNS A DIVENDRES
|
7.30H
A 9.30H
|
Servei assistencial. Arribada i
acollida dels infants.
|
9.30H
A 10H
|
Treball inicial dins les aules.
Trobada del grup. Ritual d’entrada i moment de xerrada col·lectiva. Joc
lliure i activitats educatives dirigides.
|
10H
A 10.15H
|
Berenar.
|
10.15H
A 11.15H
|
Pati. Activitats exteriors.
Jocs
|
11.15H
A 12H
|
Activitats programades dins
l’aula. Tallers. Activitats individuals.
|
12H
A 12.15H
|
Hàbits de neteja.
|
12.15H
A 13.15H
|
Dinar.
|
13.15H
A 15H
|
Migdiada. Dormir.
|
15H
|
Despertar i neteja personal.
|
15H
A 16H
|
Joc lliure.
|
16H
A 16.15H
|
Berenar.
|
16.15H
A 17H
|
Servei assistencial
|
2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
L’equip educatiu i la coordinadora són els encarregats de
decidir com s’ha d’ensenyar i avaluar.
L’avaluació
dels infants s’ha de basar en l’observació constant i sistematitzada dels processos
del desenvolupament i aprenentatge de cada un dels nins, per comprendre i
valorar els canvis i els progressos més que les dificultats i les mancances.
L’avaluació en tots els casos ha de servir per reconduir el procés i la relació
educativa.
Respecte
al que avaluar, ens ve donat pels criteris d’avaluació establerts en el
currículum.
3. Quines estructures, pràctiques o
comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
Personalment, als infants de l’aula de 1-2 anys els ajuden
els comportaments (meus i de la meva professora): d’atenció, apropament a l’infant,
mirar als ulls, possar-se a la seva altura per escoltar-los, repetir les coses
si no han quedat clares, ajudar a iniciar un joc o fer propostes alternatives
quan juguen, jugar amb ells, ajudar-los a fer algunes activitats, avisar-los de
quan una cosa està ben o mal feta, etc.
4.Com estan organitzades
les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui
decideix per on començar i quan acabar? Quan
sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
L’organització de les aules: a les
aules se disposarà el mobiliari i el material didàctic d’acord amb els següents
principis:
1. L’organització
de l’espai ha de respectar les diferents necessitats dels infants i les
diverses activitats que es proposin.
2. Els diferents
llocs que s’haurien de tenir en compte quan organitzem l’espai, que determinarà
la posada en pràctica de les diferents activitats, serien:
Llocs de trobada, que afavoreixen que els infants parlin, comentin.
Llocs d’acció individual o en petit grup.
Lloc de gran grup.
Lloc per dormir o descansar.
Llocs d’acció
individual
L’organització dels espais estan
organitzats depenent de l’us que se’ls dona. Un aspecte fonamental, es que
l’organització dels espais ha d’ajudar a desenvolupar l’autonomia, facilitant
llocs propis i d’ús comú, per estar-hi tots sols o relacionar-se, espais de
moviment, per a dormir, etc. Per tot això és necessari tenir present la
visibilitat, les condicions d’accessibilitat i la diferenciació dels espais
segons les necessitats i les inquietuds del grup.
L’organització
dels horaris/rutines:
dins el marc escolar parteix de les necessitats fisiològiques dels més petits
(temps d’activitat, descans, alimentació, higiene), les quals marcaran el ritme
de les activitats i entorn a les quals s’estableixen rutines quotidianes.
El professorat és el principal encarregat de decidir per on
comencar i quan acabar; sempre tenint en compte les necessitats fisiològiques
de l’alumnat, el temps que diposam, l’horari prestablert, etc.
Quan sorgeix un problema dins la jornada escolar, s’intenta
analitzar aquest problema, es demana ajuda si cal, es pensen les alternatives i
solucions que es poden donar a terme, intentam triar la alternativa més
adequada depenent de la situació que es dona i ho possam en pràctica.
5. Com interactuen els infants? Col·laboren i
treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Els infants de l’aula 1-2 anys: Aula de les Mirades, són
infants amb uns nivells cognitius, socials, emocionals molt distints pel fet que
hi ha infants que ja han complit els 2 anys, i altres que encara no tenen l’any
i mitg.
La gran majoria de l’alumnat, juga de forma molt
individualitzada, exceptuant aquells infants grans que en moments puntuals
juguen amb els seus companys com per exemple en el racó de la cuina: “un infant
de 2 anys juga a fer una sopa i després li dona de menjar a la boca a un altre
infant”. Els infants més grans són aquells que prenen la iniciativa i els que
són més extrovertits i socials.
Els infants s’ajuden a aprendre entre ells, mitjançant
l’observació d’accions determinades. Si la professora dona suport a una acció
realitzada per un infant, la resta de companys sabran que aquesta acció està
ben feta i l’intentaran imitar-la, valorar-la, etc.
6. Com interactuen amb el mestre/a?
Els alumnes interactuen amb el mestre a partir de les
accions: mostrant a la professora determinats objectes, realitzant
diferents accions per cridar la seva atenció, etc i a partir de la
comunicació oral: la seva comunicació oral és escassa; es basen en cridar a
la professora pel seu nom i demanar la seva atenció, es comuniquen amb ella a
través de frases cortes, etc.
7. Com s’interectua amb les famílies?
L’equip docent intenta que les relacions familia-escola
siguin estretes i que els pares dels alumnes estiguin informants diariament de
les activitats que realitzen els seus infants, dels problemes que hagin pogut
succeir, de les novetats, etc.
Els mestres interactuen amb les families diarament, en el
moment en que deixen als infants dins el centre i en el moment en el que els
recullen. En aquest dos moments, els mestres o les families intercanvien
informació necessària pel dia a dia en el centre. Per exemple; en el moment en
que les families deixen els infants en l’aula, les mestres poden avisar a les
families si necessiten baberalls, bolquers, etc. Les families també avisen a
quina hora aniran a cercar al seus fills, si tenen algun problema determinat
(l’infant està malalt i no pot menjar determinat aliment, etc).
També els mestres i les families es comuniquen de forma
indirecta mitjançant els plafons que hi ha fora de l’aula on especifica
l’informació diaria de cada infant (si han menjat, si han fet deposicions, si
necessiten dur al dia següent un material determinat), els informes de
l’alumnat i les avaluacions trimestals, el diari de les activitats de l’aula,
etc.
8. L’escola té previst
un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida
pels mestres?
L’escola té un plà d’acollida per tots els infants de
l’escola.
El procés
d’adaptació es realitza de forma progressiva. L’equip d’educadores de
l’escoleta ajuden a les famílies en aquest procés, aplicant els criteris de
personalització, flexibilitat i progressió, per tal de respectar els ritmes
individuals de cada infant. Per altra banda es realitzarà una reunió de
principi de curs, que té com objectiu orientar a les famílies perquè presentin
als seus fills/es el començament de l’anada a l’escoleta de forma positiva,
sense mentides o promeses de premis i que els infants identifiquin l’escoleta
com un espai i un temps agradable. En aquest sentit, se convidarà als pares i
mares a que visitin l’escoleta amb els infants abans de començar el curs i se
treballaran una sèrie d’indicacions per tal de facilitar aquest moment com són:
- Xerrar amb el nin o la nina de l’escoleta.
- Que l’infant arribi caminant a l’escoleta, no en braços.
- Que l’infant dugui un objecte personal que el tranquil·litzi.
- Disposar d’un temps prudencial per estar amb l’infant a la seva aula.
- Acomiadar-se amb
seguretat i no tornar enrere quan s’ha dit adéu.
L’objectiu
a aconseguir durant aquest període d’adaptació es crear un clima de seguretat
física i afectiva, on l’infant pugui establir nou vincles afectius.
En
relació al pla d’acollida dels mestres, a l’actualitat no existeix un pla
d’aquest tipus en el centre Can Alonso.
L’infant
és un subjecte social, afectiu, participatiu que té una gran capacitat d’aprenentatge;
a partir de les coses més insignificants pot adquirir nous coneixements i ampliar el seu món. A més, depèn de l’adult, que cal que
l’atengui de forma afectiva i significativa. És un ésser que es troba en ple
desenvolupament que presenta necessitats de tipus físic, afectivo-emocional, personal,
social i intel·lectual i que finalment, té uns drets iguals que la resta de la
societat.
