martes, 27 de marzo de 2012

EXPERIÈNCIES I PROPOSTES 0-3 ANYS


1    
      1.   Juguem amb magranes”: http://www.xtec.es/~ccols/intercan/cucafera/cucafera.htm

Aquest projecte és un dels que més m’han agradat per la seva senzilla però a la vegada multitud de coneixements que pot oferir. Crec que no hi ha millor forma de que els nins experimentin sensorialment que amb materials naturals propers als nins, com poden ser les fruites.

La magrana és una fruita amb multitud de possibilitats i és una font d’estímuls pels infants. Aquest tipus de material ens ofereix ventall de possibilitats: observar el color (vista), palpar l’aliment (sentit del tacte), desgranar els seus fruits (motricitat fina) que són humits i freds(tacte, sensacions), tastar la fruita que pot ser nova pels infants i els pot donar nova informació sobre sabors, textura... (gust)

A més de donar-nos informació majoritàriament gustativa, pot produir plaer pel fet de que es poden manipular mitjançant les distintes parts del nostre cos mans, peus pressionant-les, aixafant-les, descobrint que treuen suc i que taquen... Una fruita pot es pot transformar en una multitud de sensacions distintes.


2      2.   “La llum”: http://www.xtec.es/~ccols/elements/llum/llum.htm

Crec que és un projecte molt innovador i poc utilitzat amb els infants d’aquestes edats (0-3 anys).  La llum i l’ombra són conceptes molt abstractes i complexes per ser explicats a infants d’aquestes edats, però hi ha un sense fi de possibilitats d’utilitzar materials perquè aprenguin aquest concepte de forma pràctica i divertida.

Amb llanternes, projectors de diapositives i un llençol, o fins i tot creant fanalets els nins poden gaudir i fer distints jocs: fer una historia amb titelles, mirar la seva ombra i dibuixar-la, etc. Pot despertar en els infants la curiositat per observar i qüestionar com funcionen elements simples que ens envolten diàriament, poden iniciar el pensament científic (opinar, observar, qüestionar, predecir, experimentar, hipòtesis, arribar a conclusions…) i descobrir distints tipus de fonts de llum i les seves característiques.


 3.      “La festa de la tardor”: http://www.xtec.es/~ccols/intercan/martorell/menuestels.htm

Em sembla un projecte molt original i complex. A partir d’un tema molt simple, com és una estació de l’any: “la tardor”, es poden realitzar un sense fi d’activitats variades que estimulen als infants i els fan aprendre multitud de coses noves d’una forma engrescadora.

Amb els materials naturals: castanyes, avellanes, fulles, pinyes, les pomes, el raïm i un llarg etcètera els nins poden obtenir multitud d’informació a partir dels seus sentits: apreciar el color, comprovar la textura, comprovar el seu olor, el seu sabor... A més poden anar una passa més enllà i començar a tenir actituds científiques: fent-se preguntes, fent hipòtesis, deduccions, tren conclusions...

sábado, 17 de marzo de 2012

ELABORACIÓ D'UN DAFO DEL CENTRE I DE L'AULA


ELABORACIÓ DAFO DE CENTRE

FORTALESES
OPORTUNITATS
  1. Resultats d’aprenentatge assolits
  2. Responsabilitat i cooperació
  3. Grau d’autonomia assolida
  4. Sensibilització multicultural i pluringüística
  5. Gestió de les emocions a l’aula
  6. Implicació de la resolució de conflictes a l’aula
  7. Traspàs eficient de la informació
  8. Implicació de les persones en nous projectes
  9. Coordinació entre el personal no docent
  10. Coordinació equips docents
  11. Participació en l’elaboració de projectes i plans de centres
  12. Potenciació del treball en equip del professorat
  13. Definició i bona difusió de normes clares
  14. Tutoria individualitzada










  1. Infraestructura moderna
  2. Famílies multiculturals
  3. Barriada escoleta





L’ELABORACIÓ D’UN DAFO D’AULA:

FORTALESES
OPORTUNITATS
  1. Resultats d’aprenentatge assolits
  2. Grau d’autonomia assolida
  3. Sensibilització multicultural i pluringüística
  4. Traspàs eficient de la informació
  5. Definició i bona difusió de normes clares
  6. Implicació de la resolució de conflictes a l’aula
  7. Tutoria individualitzada
  8. Coordinació equips docents
  9. Participació en l’elaboració de projectes i plans de centres
  10. Implicació de les persones en nous projectes












1.Infraestructura moderna
2.Famílies multiculturals
3.Barriada escoleta




lunes, 5 de marzo de 2012

DOSSIER 2


UNA JORNADA A L’ESCOLETA

Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.
A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

1.      Què fan els infants en un dia típic?

HORARI
DE DILLUNS A DIVENDRES
7.30H A 9.30H
Servei assistencial. Arribada i acollida dels infants.
9.30H A 10H
Treball inicial dins les aules. Trobada del grup. Ritual d’entrada i moment de xerrada col·lectiva. Joc lliure i activitats educatives dirigides.
10H A 10.15H
Berenar.
10.15H A 11.15H
Pati. Activitats exteriors. Jocs
11.15H A 12H
Activitats programades dins l’aula. Tallers. Activitats individuals.
12H A 12.15H
Hàbits de neteja.
12.15H A 13.15H
Dinar.
13.15H A 15H
Migdiada. Dormir.
15H
Despertar i neteja personal.
15H A 16H
Joc lliure.
16H A 16.15H
Berenar.
16.15H A 17H
Servei assistencial


2.      Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

L’equip educatiu i la coordinadora són els encarregats de decidir com s’ha d’ensenyar i avaluar.
L’avaluació dels infants s’ha de basar en l’observació constant i sistematitzada dels processos del desenvolupament i aprenentatge de cada un dels nins, per comprendre i valorar els canvis i els progressos més que les dificultats i les mancances. L’avaluació en tots els casos ha de servir per reconduir el procés i la relació educativa.
Respecte al que avaluar, ens ve donat pels criteris d’avaluació establerts en el currículum.


   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
Personalment, als infants de l’aula de 1-2 anys els ajuden els comportaments (meus i de la meva professora): d’atenció, apropament a l’infant, mirar als ulls, possar-se a la seva altura per escoltar-los, repetir les coses si no han quedat clares, ajudar a iniciar un joc o fer propostes alternatives quan juguen, jugar amb ells, ajudar-los a fer algunes activitats, avisar-los de quan una cosa està ben o mal feta, etc.

4.Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
L’organització de les aules: a les aules se disposarà el mobiliari i el material didàctic d’acord amb els següents principis:

1. L’organització de l’espai ha de respectar les diferents necessitats dels infants i les diverses activitats que es proposin.

2. Els diferents llocs que s’haurien de tenir en compte quan organitzem l’espai, que determinarà la posada en pràctica de les diferents activitats, serien:

 Llocs de trobada, que afavoreixen que els infants parlin, comentin.
 Llocs d’acció individual o en petit grup.
 Lloc de gran grup.
 Lloc per dormir o descansar.
 Llocs d’acció individual

L’organització dels espais estan organitzats depenent de l’us que se’ls dona. Un aspecte fonamental, es que l’organització dels espais ha d’ajudar a desenvolupar l’autonomia, facilitant llocs propis i d’ús comú, per estar-hi tots sols o relacionar-se, espais de moviment, per a dormir, etc. Per tot això és necessari tenir present la visibilitat, les condicions d’accessibilitat i la diferenciació dels espais segons les necessitats i les inquietuds del grup.

L’organització dels horaris/rutines: dins el marc escolar parteix de les necessitats fisiològiques dels més petits (temps d’activitat, descans, alimentació, higiene), les quals marcaran el ritme de les activitats i entorn a les quals s’estableixen rutines quotidianes.
El professorat és el principal encarregat de decidir per on comencar i quan acabar; sempre tenint en compte les necessitats fisiològiques de l’alumnat, el temps que diposam, l’horari prestablert, etc.
Quan sorgeix un problema dins la jornada escolar, s’intenta analitzar aquest problema, es demana ajuda si cal, es pensen les alternatives i solucions que es poden donar a terme, intentam triar la alternativa més adequada depenent de la situació que es dona i ho possam en pràctica.


   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Els infants de l’aula 1-2 anys: Aula de les Mirades, són infants amb uns nivells cognitius, socials, emocionals molt distints pel fet que hi ha infants que ja han complit els 2 anys, i altres que encara no tenen l’any i mitg.
La gran majoria de l’alumnat, juga de forma molt individualitzada, exceptuant aquells infants grans que en moments puntuals juguen amb els seus companys com per exemple en el racó de la cuina: “un infant de 2 anys juga a fer una sopa i després li dona de menjar a la boca a un altre infant”. Els infants més grans són aquells que prenen la iniciativa i els que són més extrovertits i socials.
Els infants s’ajuden a aprendre entre ells, mitjançant l’observació d’accions determinades. Si la professora dona suport a una acció realitzada per un infant, la resta de companys sabran que aquesta acció està ben feta i l’intentaran imitar-la, valorar-la, etc.

   6. Com interactuen amb el mestre/a?
Els alumnes interactuen amb el mestre a partir de les accions: mostrant a la professora determinats objectes, realitzant diferents accions per cridar la seva atenció, etc i a partir de la comunicació oral: la seva comunicació oral és escassa; es basen en cridar a la professora pel seu nom i demanar la seva atenció, es comuniquen amb ella a través de frases cortes, etc.

   7. Com s’interectua amb les famílies?
L’equip docent intenta que les relacions familia-escola siguin estretes i que els pares dels alumnes estiguin informants diariament de les activitats que realitzen els seus infants, dels problemes que hagin pogut succeir, de les novetats, etc.

Els mestres interactuen amb les families diarament, en el moment en que deixen als infants dins el centre i en el moment en el que els recullen. En aquest dos moments, els mestres o les families intercanvien informació necessària pel dia a dia en el centre. Per exemple; en el moment en que les families deixen els infants en l’aula, les mestres poden avisar a les families si necessiten baberalls, bolquers, etc. Les families també avisen a quina hora aniran a cercar al seus fills, si tenen algun problema determinat (l’infant està malalt i no pot menjar determinat aliment, etc).

També els mestres i les families es comuniquen de forma indirecta mitjançant els plafons que hi ha fora de l’aula on especifica l’informació diaria de cada infant (si han menjat, si han fet deposicions, si necessiten dur al dia següent un material determinat), els informes de l’alumnat i les avaluacions trimestals, el diari de les activitats de l’aula, etc.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
L’escola té un plà d’acollida per tots els infants de l’escola.

El procés d’adaptació es realitza de forma progressiva. L’equip d’educadores de l’escoleta ajuden a les famílies en aquest procés, aplicant els criteris de personalització, flexibilitat i progressió, per tal de respectar els ritmes individuals de cada infant. Per altra banda es realitzarà una reunió de principi de curs, que té com objectiu orientar a les famílies perquè presentin als seus fills/es el començament de l’anada a l’escoleta de forma positiva, sense mentides o promeses de premis i que els infants identifiquin l’escoleta com un espai i un temps agradable. En aquest sentit, se convidarà als pares i mares a que visitin l’escoleta amb els infants abans de començar el curs i se treballaran una sèrie d’indicacions per tal de facilitar aquest moment com són:

- Xerrar amb el nin o la nina de l’escoleta.
- Que l’infant arribi caminant a l’escoleta, no en braços.
- Que l’infant dugui un objecte personal que el tranquil·litzi.
- Disposar d’un temps prudencial per estar amb l’infant a la seva aula.
- Acomiadar-se amb seguretat i no tornar enrere quan s’ha dit adéu.

L’objectiu a aconseguir durant aquest període d’adaptació es crear un clima de seguretat física i afectiva, on l’infant pugui establir nou vincles afectius.
En relació al pla d’acollida dels mestres, a l’actualitat no existeix un pla d’aquest tipus en el centre Can Alonso.



CONCEPTE D’INFANT
L’infant és un subjecte social, afectiu, participatiu que té una gran capacitat d’aprenentatge; a partir de les coses més insignificants pot adquirir nous coneixements i  ampliar el seu món.  A més, depèn de l’adult, que cal que l’atengui de forma afectiva i significativa. És un ésser que es troba en ple desenvolupament que presenta necessitats de tipus físic, afectivo-emocional, personal, social i intel·lectual i que finalment, té uns drets iguals que la resta de la societat.

COM M'IMAGIN L'ESCOLETA ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?




A NIVELL INDIVIDUAL


Com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu?






Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?
El model arquitectònic penso que és semblant al d’una escola 0-3 anys.
L’únic que es podria diferenciar és el material que s’utilitza (que hi hagi molt de miralls, moltes fotografies dels infants), la distribució de les aules (que les aules dels infants estiguin a una planta baixa en lloc d’un primer o segon pis), el fet de que hi hagi zona de canviador de bolquers, que hi hagi més o menys escales, que hi hagi un material adaptat (materials amb proteccions perquè els infants no es fessin mal, tatamis, etc.), etc.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?
L’ha acollida ha estat molt bé, la coordinadora ens ha mostrat la gran majoria d’espais del centre i ens ha presentat a totes les mestres i personal docent. Hem pogut veure els infants i ens han assignat a quina aula ens tocaria fer pràctiques a les 3 alumnes que anem.

M’ha sorprès la gran il•luminació que té, té moltes finestres, molts miralls, etc. A les parets hi ha una gran quantitat de suport visual, de plafons, de dibuixos, etc. A més, pensava que el centre només seria planta baixa, i les aules de 1-2 anys i de 2-3 anys es troben al primer pis.
No hem pogut veure l’aula d’usos múltiples: aula de psicomotricitat i menjador, ja que estava sent utilitzada per un grup d’infants d’altre escoleta. Tampoc hem pogut veure l’aula de canviadors i banys.



CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL


Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix/fotografia ? Per què?
No canviaria res, ja que encara que hi ha una gran diferència entre el que m’imaginava i la realitat de com és l’escola; crec que l’escoleta Can Alonso té un model arquitectònic molt adequat, s’aprofiten tots els metres quadrats de l’escola, la distribució de les aules i espais és totalment correcte i els colors/materials utilitzats personalment m’agraden.


domingo, 4 de marzo de 2012

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES


Escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:

  1. Organitzar situacions d’aprenentatge
 -          Positives:
Pensar, donar forma i planificar diferents seqüències didàctiques.

Implicar a tot l’alumnat en un projecte de treball.

-          Negatives:
Conèixer, seleccionar els continguts que són necessaris per l’aprenentatge i els seus objectius.

Treballar a partir dels errors de l’aprenentatge.

  1. Gestionar la progressió dels aprenentatges

  •  -          Positives:

Observar i avaluar a l’alumnat en situacions d’aprenentatge.

Establir controls de les competències i prendre decisions sobre la progressió de l’alumnat.

-          Negatives:
Visió longitudinal dels objectius de l’ensenyança.

Fer front a les situacions-problemes ajustant el nivell i a les possibilitats de l’alumne.

  1. Elaborar dispositius de diferenciació
 -          Positives:
Fer front a l’heterogeneïtat de l’alumnat de l’aula.

Desenvolupar la cooperació de l’alumnat i formes simples d’ensenyança mútua.

-          Negatives:
Estendre la gestió de la classe a un espai més ample.

Treballar i donar suport als alumnes amb necessitats especials.

  1. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
 -          Positives:
Fomentar el desig per l’aprenentatge, relacionar amb els coneixements, el sentit del treball escolar i desenvolupar la capacitat d’autoavaluació de l’alumnat.

Oferir activitats de formació opcional “a la carta”

-          Negatives:
Afavorir la definició d’un projecte personal de l’alumne.

Fer funcionar un consell d’alumnes i fer una negociació amb ells sobre el funcionament d’aquest.


  1. Treballar en equip 
-          Positives:
Analitzar situacions complexes, pràctiques i problemes professionals.

Elaborar un projecte d’equip.

-          Negatives:
Impulsar un equip de treball, dirigir reunions.

Fer front a crisis dins el grup de treball.

  1. Participar en la gestió de l’escola 
-          Positives:
Organitzar i fer evolucionar la participació de l’alumnat dins el centre.

Elaborar un projecte institucional.

-          Negatives:
Administrar el recursos del centre.

Coordinar, fomentar una escola amb tots els components (extraescolars, del barri, associacions de pares...)


  1. Informar i implicar als pares 
-          Positives:
Dirigir les reunions.

Afavorir les reunions informatives i debats.

-          Negatives:
Implicar als pares en la valorització de la construcció dels coneixements.

  1. Emprar les tecnologies de la informació 
-          Positives:
Utilitzar programes d’edició de textos.

Comunicar-se a distància a través de la telemàtica.

Utilitzar instruments multimèdies en l’ensenyança.

-          Negatives:
Explotar els potencials didàctics de programes en relació amb els objectius dels dominis de l’ensenyança.

  1. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió 
-          Positives:
Participar en la creació de regles de vida comuna referents a les regles de la disciplina en el centre, les sancions, l'apreciació de la conducta.

Lluitar contra els prejudicis i les discriminacions sexuals, ètniques i socials

-          Negatives:
Analitzar la relació pedagògica, l'autoritat, la comunicació en classe. 

Desenvolupar el sentit de la responsabilitat, la solidaritat, el sentiment de justícia.

  1. Organitzar la pròpia formació continua 
-          Positives:
Establir un control de competències i un programa personal de formació contínua. propis. 

Implicar-se en les tasques a nivell general de l'ensenyament o del sistema educatiu.

-          Negatives:
Negociar un projecte de formació comuna amb els companys.

Saber explicitar les pròpies pràctiques.

viernes, 2 de marzo de 2012

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?



ABANS D’ANAR AL CENTRE

A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

-       La premissa inicial per ser un mestre eficient, és que li agradi la seva professió, que tingui vocació pel que fa. Si no hi ha motivació per la seva feina, no podrà ensenyar ni transmetre res als seus alumnes.

-       El professor ideal és aquell que sap ensenyar el que l'alumne vol aprendre. Es necessari tenir un temari prefixat, però més necessari és solucionar els dubtes dels alumnes, respondre a les seves demandes i convertir-los en persones amb ganes d’aprendre i amb curiositat pel que els envolta.

-       El mestre ideal mostra un gran respecte pels seus alumnes, ha de valorar-los pel que són, no fer diferencies entre ells i ha de tenir una gran capacitat de l’empatia.

-       Què sàpiga cridar l'atenció, interessar als seus alumnes, fer-los reflexionar, raonar...

-       Que sigui una persona propera, humana, que doni un suport cognitiu, però també que valori el suport emocional.

-       El mestre ideal no s’ha  de basar només en la teoria, també ha d’utilitzar la pràctica, perquè quan més aprenent és quan es més engrescadora la tasca que realitzem.

-       El professor ideal ha de ser una persona culta, ha de posseir una informació actualitzada i  renovada.

-       El professor ideal aprèn una mica de cadascun dels seus alumnes.

-       El mestre ideal ha de tenir paciència, ha de ser una persona tranquil·la i calmada.

-       Ha de ser una persona amb entusiasme i alegre, una persona que transmeti seguretat i ganes de viure.

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

El perfil del mestre de l’etapa de 0-3 i de l’etapa 3-6 aparentment pareix molt distint, però en el fons, crec que és molt similar encara que en alguns moments han d’adaptar algunes característiques de les seves destreses per l’alumnat que donin classe.

Penso, que tant els Mestres d’ escoleta com els dels col·legis han de tenir paciència, una gran passió i vocació pel seu treball, han de motivar al seu alumnat depenent del seu nivell cognitiu (no es podrà fer pensar de la mateixa manera a un nin de 2 anys que a un nin de 4 però ambdues Mestres han de realitzar aquesta tasca) han de tenir un caràcter proper i  a l’hora també han de ser estrictes amb els seus alumnes. Han de ser persones cultes (encara que les Mestres de l’etapa 3-6 hagin d’utilitzar més informació en més àmbits que les Mestres de 0-3) i han d’ajudar als seus infants a descobrir un món nou per ells, el món que els envolta.

DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:

1.      Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.


MESTRE IDEAL – MESTRE DE L’AULA

SEMBLANCES

DIFERÈNCIES

1.Persona amb entusiasme i alegre; transmet seguretat i ganes de viure.

2.Té paciència; persona tranquil·la i calmada
.
3.  Persona propera, humana, que dona un suport emocional i cognitiu.

4. Mostra un gran respecte pels seus alumnes, no fa diferencies entre ells.

5. Li agrada la seva professió, te vocació.


1.Utilitza un temari molt prefixat,  en lloc de tenir en compte les preferències de l’alumne, els seus gustos, etc.

2.No realitza una activitat principal que els faci adquirir uns coneixements nous, sinó que es basa en el joc lliure constant. Es a dir, no combina la teoria amb la pràctica. Tota pràctica ha de tenir una justificació teòrica.

3. Utilitza la mateixa informació, molt monòtona, les mateixes activitats, mateixes rutines, amb poc  moments innovadors i que trenquin la rutina diària.
      




















Quin tipus de mestre vols ser?
Un mestre paregut al concepte de mestre ideal que tinc. Soc una persona molt auto-exigent, i al llarg de la meva futura vida de mestre intentaré anar semblant-me al meu prototip de mestre ideal.  

2.      Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?
 El meu concepte de mestre ha evolucionat totalment al llarg dels meus estudis de GEDI.  A principi de curs, el meu concepte de mestre estava relacionat amb el tipus de mestre que havia tingut al llarg de la meva vida acadèmica: mestres que demanessin una constància en els estudis, que ens despertessin les ganes d’aprendre mitjançant actituds motivadores, etc.

Algunes d’aquestes premisses encara les segueixo compartint, però he afegit altres noves, com que el professor també ha d’aprendre de l’alumne; no és només l’alumne que s’ha adaptar al professor sinó que el professor també s’ha d’adaptar a les exigències, inquietuds del seu alumnat.

Abans pensava que el professor era aquella persona que tenia “el poder” dins l’aula, i que era aquell qui elegia el temari, la forma d’ensenyar, el tipus d’avaluació... Ara penso, que el professor ha de ser una persona més a l’aula i ha de tenir en compte les característiques de tots els seus alumnes i ha d’adaptar el seu ensenyament constantment.




Datos personales