miércoles, 2 de mayo de 2012

EL NOSTRE PLA DE MILLORA: ESCOLETA CAN ALONSO


El projecte de millora que realitzarem al centre en el qual realitzo les pràctiques consisteix en l'elaboració d'un CANÇONER.

Les necessitats del centre en relació al projecte musical eren el fet de no disposar d’un cançoner i d’altres recursos musicals dividits en diferents etapes/edats. Només disposaven de plafons amb les lletres de les cançons i dibuixos que s’utilitzaven per a totes les edats, però no era un cançoner pròpiament dit.

Aquesta necessitat del projecte musical és deguda a que s’han adonat de les diferents necessitats que tenen els infants segons la seva edat, i que aquests tenen distintes maneres d’aprendre i diferents nivells cognitius.

A més, valoraren també el fet de dividir totes les cançons utilitzades al centre en temàtiques i en distints moments del dia: agrupar les cançons sobre el temps per realitzar-les a l’hora del “bon dia”; agrupar les cançons de menjar per realitzar-les abans de dinar...

La nostra intenció és que els alumnes puguin conèixer distintes cançons de una manera lúdica a través de l’ensenyament de la música.

Aquest treball és un cançoner per a ser utilitzat en l’etapa educativa d’Educació Infantil (0-3).
Primerament, elaborarem un cançoner destinats a les mestres juntament amb un CD i les partitures amb noves cançons i cançons ja conegudes pels infants destinat a les mestres, en el qual les cançons estaran divides en distintes temàtiques.

La segona part d'aquest projecte, estarà relacionada amb l'expressió plàstica, ja que realitzam un cançoner de feltre pels nadons en el quals volem apropar la importància de la música amb les seves necessitaves evolutives que a esta edat són sobretot l'exploració sensorial: amb aquest cançoner de feltre els infants podran obtenir informacio sensorial: el tacte, la visió, el gust...

Per la resta d'infants (1-3 anys) realitzarem un projecte plàstic comú. Amb les cançons més significatives intentarem crear un ambient de sorpresa, entusiasme, ganes per aprendre sobre la música mitjançant components significatius de cada cançó.

A més, hem vist la necessitat de implicar a les families, hem realitzat un plafó explicatiu on apareixen les imatges de tot el projecte de millora i de la implicació dels seus fills.

Podem considerar que la cançó és un dels recursos més motivadors i més emprats al llarg de tota l’Educació Infantil, per aquest motiu nosaltres hem elaborat un cançoner per a poder treballar totes les àrees de l’etapa d’Educació Infantil de forma globalitzadora. A més el que pretenem amb aquest cançoner és tenir a l’abast un recull de cançons per poder treballar a les nostres classes: els hàbits i les rutines, festes, conceptes... Es tracta sobretot de facilitar la tasca educativa de l’equip docent del centre Can Alonso.

El projecte de millora es desenvoluparà normalment en diferents moments de la jornada escolar, tant a dintre de cada aula de forma individualitzada: aula de les mirades, aula de les paraules i aula de les carícies;  com en diversos agrupaments: infants de l’aula de 1-2 anys i infants de l’aula de 2-3 anys en el moments d’hàbits d’higiene abans de dinar...

Excepcionalment, les cançons del projecte de millora es realitzaran en situacions diferents a les habituals com: festes de les Illes Balears (Sant Antoni, La Jaia Quaresma), aniversaris dels infants...


En relació als obstacles que poden sorgir, és que els docents del centre Can Alonso no s'impliquin en aquest projecte de millora. Diariament som les practicants que utilitzam el material que hem el·laborat i els infants responen de forma positiva, el que no sabem és que si aquesta evolució que hem conseguit amb els infants gràcies a aquest nou material, es seguirà mantenint amb les mestres (s'implicaran en realitzar lo que realitzam cada dia) o es tornarà a fer lo rutinari, lo de sempre.

En relació a l'avaluació, estarà basada en l'observació directa dels infants quan realitzem les distintes activitats que tenim plantejades. Podrem observar la seva implicació, entusiasme, participació, l'adquisició de nou vocabulari, memorització de les cançons, etc.



Revisió contracte d'aprenentatge

Revistant el contracte d'aprenentatge que vaig realitzar ja fa uns mesos, m'he adonat de que moltes competències, pors, estratègies que creia que necessitava millorar-les , han canviat i les he pogut superar mitjançant l'esforç constant, la reflexio i les ganes d'aprendre.

Algunes de les meves competencies que jo considerava que eren negatives eren estaven relacionats amb els objectius i continguts de les activitats, avaluar als infants, visió longitudinal dels objectius de l'ensenyança... Pensava que no tendria prous estratègies per poder realitzar aquestes activitats, però mitjançant diferents fonts d'informació: apunts de tota la carrera, llibres , informes de l'alumnat, xerrades amb la mestra. Amb tota aquesta informació he pogut adonar-me de que si tinc les estratègies necessàries per realitzar aquestes competències de forma positiva i de que tot lo que he estudiat de carrera m'han ajudat a realitzar unes pràctiques adequades i positives des del meu punt de vista.

Altres de les competencies que he pogut millorar han sigut fer front a les situacions- problemes ajustant al nivell i a les possibilitats de l'alumant, donar suport als distints infants de l'aula segons les seves necessitats, etc.  Aquestes competencies crec que són amb les qual més he reflexionat, ja que es totalment cert, que cada infant té les seves peculiaritats, la seva forma de ser, de pensar, els seus gustos i encara que intentem establir les mateixes estratègies amb tots els infants, és totalment necessari adaptar-les si volen que cada infant tregui profit de les distintes situacions educatives que li podem proporcionar. He intentat esforçar-me perquè aquestes competències les pugués realitzar de forma positiva i crec que ho estic aconseguit.

Altres de les competències que vaig esmentar que necessitava millorar, són competències que penso que pertoquen directament al professorat del centre, i que una practicant dificilment les pot treballar com per exemple: Implicar als pares en la valorització de la construcció dels coneixements; Administrar el recursos del centre; Coordinar, fomentar una escola amb tots els components (extraescolars, del barri, associacions de pares...).


Definitivament, intentaré cada dia aprendre un poc més dels meus errors i intentaré ser com una esponja per absorvir tot el que veig, interioritar-lo i poder aprendre.




miércoles, 25 de abril de 2012

Valoració de les meves pràctiques

Fa ja 2 mesos que faig de practicant en el meu centre de preescolar. Estan passant molt ràpidament, però això no afecta al fet de que he après molt amb poc temps i de que estic entusiasmada en aprendre encara moltes coses més.

Aquestes pràctiques m'han ajudat adonar-me d'aquelles estratègies, actituds pròpies que són molt enriquidores i positives pels infants, i d'aquelles que me manquen o he de millorar.

La relació i els llaços que he establert amb els infants m'enriqueixen cada dia més. Amb aquestes pràctiques m'estic adonant de la quantitat de coses que podes aprendre d'un infant tant petit i de tot els sentiments i sensacions que et poden aportar. El fet de ser reconegut pels infants, que t'involucrin en les seves activitats, que et cerquin, que diguin el teu nom... Veure l'evolució diaria, els seus progressos en distintes àreas: llenguatge, motor... Fan que tingui cada dia més clar que tinc moltes ganes d'acabar aquesta carrera i de ser mestre d'una aula.

Per una altra, en relació amb la meva tutora d'aula , ella m'ha servit com model per saber com he d'actuar amb els infants: les distintes estratègies que d'utilitzar per entendre més als infants, per saber que he de fer i com quan un infant ha realitzat una acció negativa, etc.
 A més, m'ha donat la possibilitat de realitzar algunes activitats en el qual jo passava a tenir el "rol de mestre" perquè els infants em puguessin valorar més i jo puguessi desenvolupar les meves capacitats i coneixements.

Finalment, aquestes pràctiques també tenen la seva part negativa com és el fet de que és una feina que esgota físicament i  mentalment i que és una feina en la qual es dificil trobar a companys de feina amb les teves mateixes idees i que te donin un suport a l'hora de realitzar diferents pràctiques i això pot causar desmotivació.

En definitiva, valoro les meves pràctiques com positives i estic molt contenta de tot el bagatge que he obtingut.

miércoles, 18 de abril de 2012

REFLEXIÓ I SUPORT VISUAL DE LA BONA PRÀCTICA


REFLEXIÓ SOBRE LA BONA PRÀCTICA

La bona pràctica que he elegit ha sigut La Presentació i el Bon dia perquè és una activitat que realitzem diàriament amb un sentit rutinari positiu, ja que tant els infants com les professores (professora, auxiliars/practicants) es troben entusiasmats i amb ganes de fer aquesta pràctica, moltes vegades la voldrien allargar més però degut a les rutines marcades al centre, es difícil poder fer-ho.

Durant aquesta activitat, els infants es saluden entre ells, estrenyen els llaços entre iguals i amb la professora, es reconeixen i són reconeguts davant la classe, utilitzen el diàleg per poder comunicar-se, donen la seva opinió, fan accions d’elegir, comenten esdeveniments, etc. Per totes aquestes accions i moltes més, penso que aquesta activitat és necessària a qualsevol escoleta, perquè a partir d’una activitat tant senzilla és poden obtenir molts beneficis pels infants i es pot aprendre d’una forma molt bàsica i divertida.

A més, em va sorprendre molt quant a una de les classes de Reflexió i Innovació ens vàrem agrupar per practicants de distintes escoletes i vàrem comentar el dia a dia al nostre centre, que algunes companyes comentessin que no es realitzava aquesta pràctica o que es realitzava de forma molt ràpida i sense donar massa importància, ja que creia que era una activitat que era habitual i que estava molt fiançada en tots els centres degut a la seva importancia.

Per un altre motiu per el qual he elegit aquesta bona pràctica, es per el fet de que amb aquesta bona pràctica participo de forma activa i de vegades agafo el rol de professora (és a dir, faig l’activitat tota sola amb els infants sense ajuda de la mestra) Aquest fet m’ha ajudat a donar-me conta de la importància de l’activitat i del rol que ha de tenir la mestra per dur a terme aquesta activitat. El rol de la mestra ha de ser el d’una persona que motivi als infants, que els animi a participar, que els doni un suport, que els escolti i que els doni un moment per ser reconeguts davant els altres. A la mateixa vegada, ha de tenir una actitud pausada per transmetre una seguretat als nins de l’aula.


DOCUMENTACIÓ DE LA BONA PRÀCTICA






sábado, 14 de abril de 2012

BONES PRÀCTIQUES DEL CENTRE

      1.Descriu la bona pràctica i posa-li un títol.
“Presentació i bon dia”.

Aquesta bona pràctica consisteix en saludar mitjançant cançons a tots els companys que han assistit a classe i després, a partir del plafó d’assistència i de les fotografies dels infants de l’aula, observar, seleccionar i penjar les fotografies dels nins que han assistit al centre.

       2. Amb quins infants es fa (edat)? A quin espai? A quin moment de la jornada?
Es realitza amb els infants d’entre 1-2 anys: “L’Aula de les Mirades”.
Aquesta activitat es duu a terme a les 9:30h del matí, quan tots els infants han d’esser a l’aula ja que finalitza “la escoleta matinera” (servei assistencial).
Es realitza en un racó de l’aula on es troba una estora i on des d’allà els infants poden veure còmodament el plafó amb les fotografies dels infants de l’aula.


       3.En cas d’estar descrivint una bona pràctica d’aula, quines són les característiques del grup d’infants? Hi ha alumnes preferits? Algun alumne passa desapercebut o no té prou atenció?
Les característiques dels infants que formen part de L’Aula de les Mirades són molt diferents, hi ha infants més tranquils i introvertits, i altres molt moguts, extravertits, participatius, etc.
Penso que no hi ha alumnes preferits, s’intenta estimular a tots els infants per igual, però es veritat que en alguns moments la mestra d’aula intenta interaccionar més amb aquells infants més extravertits perquè l’activitat es pugui seguint dur a terme.  Alguns alumnes que passen més desapercebuts són aquells menys introvertits i poc participatius, que de vegades ignoren l’activitat.


     4.Quins objectius persegueix? Quin tipus d’aprenentatge promou?
-          Fomentar el llenguatge entre els infants i la tutora, com a eina essencial per la comunicació en aquests edats.
-          Identificació del concepte d’identitat pròpia i la identitat del grup de l’aula.
-          Identificació dels sentiments, emocions i aprendre a exterioritzar-los amb la resta de companys i amb la tutora de l’aula.
-          Utilitzar diferents formes de representació i expressió: cançons, suports visuals... per fomentar la comunicació dins l’aula.

Promou un aprenentatge grupal, en el que tots els infants formen part d’un mateix grup però que cadascú té unes característiques que els diferencien dels altres.


      5.Quines àrees s’estan treballant?
-          Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal.
-          Àrea de llenguatge, comunicació i representació.


6. Quins són els fonaments, les concepcions o els principis que fonamenten aquesta pràctica?
Freire: “L’educació és diàleg”.
Sócrates: “Dialèctica oral”


7. La pràctica et suggereix algun interrogant, dilema o dubte?
El fet de que aquesta bona pràctica, en alguns moments sigui desvaloritzada, forçada o menys preada quan succeeixen problemes per ajustar els temps a l’aula.


8.N’està satisfet el centre? I la mestra? Per què?
És una pràctica que es realitza diàriament (amb més o menys llargària depenent d’altres factors: manca de temps, necessitat de passar a una altra activitat...) i que tant la mestra de l’aula com els infants valoren, degut a que és un moment molt significatiu on destaca el diàleg entre els infants, afloren els sentiments, emocions, pensaments i fa que el grup de classe s’uneixi més, i que cada infant individualment es senti valorat i reconegut.


       9. Quin valor té en el centre?
Té un valor important ja que s’estimula el llenguatge de forma amena , una eina necessària per comunicar-nos diàriament.


       10. Quines practiques no existeixen al centre, tot i ser molt valuoses?
-          Pràctiques manipulatives amb material natural (aliments).
-          Sortides escolars: al mercat, al parc, al barri...
-          Descobriment de la natura.


11. Confeccionau un llistat de pràctiques absents.
-          Manipular sensorialment aliments com les fruites.
-          Descobrir la natura sensorialment: un exemple seria dur a classe cucs de seda i que els nins els puguin mirar, tocar...
-          Sortir al mercat de la barriada.
-          Treballar mitjançant racons, ambients.


12. La tutora és conscient de l’existència d’alumnes invisibles? Com ho explica? Com t’ho expliques tu?
La professora és conscient de les diferències entre els infants: el fet de que hi hagi infants amb nee, infants introvertits, infants extravertits. Els intenta integrar dins el grup de classe i intenta adaptar les activitats segons les seves necessitats.


            13.Confecciona un llistat amb els aspectes bàsics que ha tenir una bona pràctica i plasma-ho gràficament a mode de taula o mapa conceptual.
PLUJA D’IDEESà FONAMENTACIÓ TEÒRICA à Objectius i Continguts de la pràctica  à Recursos Necessaris per dur a terme la pràctica à Formació i Disposició del Professorat à Tenir en compte el nivell evolutiu, les necessitats i preferències de  l’alumnat à Dur a terme la pràctica à Avaluació i possibles millores à Reflexionar sobre la pràctica.

martes, 27 de marzo de 2012

EXPERIÈNCIES I PROPOSTES 0-3 ANYS


1    
      1.   Juguem amb magranes”: http://www.xtec.es/~ccols/intercan/cucafera/cucafera.htm

Aquest projecte és un dels que més m’han agradat per la seva senzilla però a la vegada multitud de coneixements que pot oferir. Crec que no hi ha millor forma de que els nins experimentin sensorialment que amb materials naturals propers als nins, com poden ser les fruites.

La magrana és una fruita amb multitud de possibilitats i és una font d’estímuls pels infants. Aquest tipus de material ens ofereix ventall de possibilitats: observar el color (vista), palpar l’aliment (sentit del tacte), desgranar els seus fruits (motricitat fina) que són humits i freds(tacte, sensacions), tastar la fruita que pot ser nova pels infants i els pot donar nova informació sobre sabors, textura... (gust)

A més de donar-nos informació majoritàriament gustativa, pot produir plaer pel fet de que es poden manipular mitjançant les distintes parts del nostre cos mans, peus pressionant-les, aixafant-les, descobrint que treuen suc i que taquen... Una fruita pot es pot transformar en una multitud de sensacions distintes.


2      2.   “La llum”: http://www.xtec.es/~ccols/elements/llum/llum.htm

Crec que és un projecte molt innovador i poc utilitzat amb els infants d’aquestes edats (0-3 anys).  La llum i l’ombra són conceptes molt abstractes i complexes per ser explicats a infants d’aquestes edats, però hi ha un sense fi de possibilitats d’utilitzar materials perquè aprenguin aquest concepte de forma pràctica i divertida.

Amb llanternes, projectors de diapositives i un llençol, o fins i tot creant fanalets els nins poden gaudir i fer distints jocs: fer una historia amb titelles, mirar la seva ombra i dibuixar-la, etc. Pot despertar en els infants la curiositat per observar i qüestionar com funcionen elements simples que ens envolten diàriament, poden iniciar el pensament científic (opinar, observar, qüestionar, predecir, experimentar, hipòtesis, arribar a conclusions…) i descobrir distints tipus de fonts de llum i les seves característiques.


 3.      “La festa de la tardor”: http://www.xtec.es/~ccols/intercan/martorell/menuestels.htm

Em sembla un projecte molt original i complex. A partir d’un tema molt simple, com és una estació de l’any: “la tardor”, es poden realitzar un sense fi d’activitats variades que estimulen als infants i els fan aprendre multitud de coses noves d’una forma engrescadora.

Amb els materials naturals: castanyes, avellanes, fulles, pinyes, les pomes, el raïm i un llarg etcètera els nins poden obtenir multitud d’informació a partir dels seus sentits: apreciar el color, comprovar la textura, comprovar el seu olor, el seu sabor... A més poden anar una passa més enllà i començar a tenir actituds científiques: fent-se preguntes, fent hipòtesis, deduccions, tren conclusions...

sábado, 17 de marzo de 2012

ELABORACIÓ D'UN DAFO DEL CENTRE I DE L'AULA


ELABORACIÓ DAFO DE CENTRE

FORTALESES
OPORTUNITATS
  1. Resultats d’aprenentatge assolits
  2. Responsabilitat i cooperació
  3. Grau d’autonomia assolida
  4. Sensibilització multicultural i pluringüística
  5. Gestió de les emocions a l’aula
  6. Implicació de la resolució de conflictes a l’aula
  7. Traspàs eficient de la informació
  8. Implicació de les persones en nous projectes
  9. Coordinació entre el personal no docent
  10. Coordinació equips docents
  11. Participació en l’elaboració de projectes i plans de centres
  12. Potenciació del treball en equip del professorat
  13. Definició i bona difusió de normes clares
  14. Tutoria individualitzada










  1. Infraestructura moderna
  2. Famílies multiculturals
  3. Barriada escoleta





L’ELABORACIÓ D’UN DAFO D’AULA:

FORTALESES
OPORTUNITATS
  1. Resultats d’aprenentatge assolits
  2. Grau d’autonomia assolida
  3. Sensibilització multicultural i pluringüística
  4. Traspàs eficient de la informació
  5. Definició i bona difusió de normes clares
  6. Implicació de la resolució de conflictes a l’aula
  7. Tutoria individualitzada
  8. Coordinació equips docents
  9. Participació en l’elaboració de projectes i plans de centres
  10. Implicació de les persones en nous projectes












1.Infraestructura moderna
2.Famílies multiculturals
3.Barriada escoleta




Datos personales